(Autun ?, Borgonya, França, segle XIII – València ?, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració.
A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l’escultura gòtica monumental a València.
(Alemanya, segle XVI – València ?, segle XVI)
Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra.
L’obra va difondre’s per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l’àrab.
(València, 1828 – 1905)
Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica “El Foro Valenciano”.
Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891).
Seguidor de Silvela, presidia a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.
(Manises, Horta, 12 juliol 1951 – València, 5 març 2016)
Polític. Seguí els estudis de peritatge industrial. Militant del Partit Socialista del País Valencià des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal. Ha estat director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana (1981-88) i president de la Diputació de València (1983-88).
L’any 1988 fou designat director general d’Institucions Penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’Interior, càrrec del qual dimití el 1994. Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el moviment de reforma interna del PSPV-PSOE.
El 1999 fou el candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, i després de la derrota soferta renuncià al càrrec de portaveu socialista a les Corts valencianes i a l’acta de diputat. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’empresa familiar, vinculada a les indústries ceràmiques.
(València, 1896 – Benimaclet, València, 29 març 1948)
Escriptor. Fou president de l’entitat “Nostra Parla”, col·laborà en diverses revistes valencianes: “El Camí”, “Taula de Lletres Valencianes”, etc.
Com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).
(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)
Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.
Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.
Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.
(València, segle XII – 1177)
Poeta àrab. Les seves poesies descriuen la naturalesa i els jardins.
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
(Cocentaina, Comtat, 30 abril 1734 – València, 14 juny 1808)
Mercenari del convent d’Elx (1749). El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general.
Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. Dedicà també alguns estudis a la història de l’art.
(València, 1840 – abans 1899)
Militar. Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O’Donnell. D’idees liberals, combaté a favor de la Revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins. La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel.
El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada. Més tard, a Cuba, amb el capità general Valerià Weyler, fou ascendit a general de divisió.
Dades dels Països Catalans 