(Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – València, 1735)
Predicador. Germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida. De l’orde de sant Jeroni (1685), fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalano-aragonesa.
Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II (1701) i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Borbó (1714).
(País Valencià, segle XVIII – segle XX)
Família d’escultors, iniciada pels germans:
Pere Bellver i Llop (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826) Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.
Francesc Bellver i Llop (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:
(València, segle XV – 1468)
Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).
Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.
(València, 1896 – 1971)
Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.
Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
(València, segle XVII – 1721)
Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l’orde.
Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.
(València, 1832 – 1889)
Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.
Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.
(València, 15 octubre 1911 – 2 setembre 1992)
(Sangchili) Boxador. Fou campió d’Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d’Europa Petit-Biquet.
El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.
(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)
Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.
(València, 1664 – 1706)
Pintor barroc. Les seves millors obres van ser els quadres al claustre del convent de Sant Sebastià, il·lustratius de la Vida de Sant Francesc de Paula.
(València, 21 març 1932 – 13 gener 2023 )
“Nassio” Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou.
Ha realitzat un bon nombre d’obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d’altres, com La Creació i el mosaic per a l’hospital Mercy de Chicago.
Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques.
Dades dels Països Catalans 