(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)
Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.
Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.
Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.
(València, 1876 – 1933)
Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.
Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.
Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).
(Saragossa, Aragó, 3 febrer 1871 – València, 30 març 1937)
Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.
(València, segle XVI – 1579)
Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).
Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.
El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.
(València, 1733 – 30 maig 1803)
Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.
De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.
Era germà seu: Manuel Bru i Pérez (València, 1736 – 1802) Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.
(Benigànim, Vall d’Albaida, 1682 – València, 22 febrer 1703)
Pintor i sacerdot. Decorà l’església dels Sants Joans.
(Banyeres de Mariola, Alcoià, 13 octubre 1932 – València, 15 gener 1992)
Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat.
El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977.
Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l’Estat al Consell del País Valencià. L’any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d’estat per a les autonomies (1981-82).
Morí en un atemptat d’ETA.
(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
(València, vers 1735 – 31 maig 1791)
Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.
És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).
(València, 1872 – 8 març 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista.
Dades dels Països Catalans 