Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Figueres -varis bio-

Deixa un comentari

Figueres  (València ?, segle XIV – segle XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

Figueres  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

Francesc Figueres  (Barcelona, segle XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.

Nicolau Josep Figueres  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.

Ferriol, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654.

És autor d’un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l’orde.

Ferrer i Viñerta, Andreu

1 Resposta

(València, segle XIX)

Impressor. Fill del també impressor Josep Ferrer i d’Orga, junt amb el qual defensà la prioritat de València en la introducció de la impremta.

Féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria (1894).

És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825.

Ferrer, Jaume -varis-

Deixa un comentari

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Ferrandis, Vicent

1 Resposta

(València ?, segle XVI)

Poeta i brodador d’ofici. Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia.

Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de Sant Honorat (València 1513), i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo (edició d’Anvers del 1557).

Publicà, en col·laboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció… En lloors de la Sanctíssima Creu (València 1515).

Fenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.

Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.

Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII)  Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Esteve, Miquel

Deixa un comentari

(València, fi segle XV – després 1528)

Pintor. Identificat amb l’anomenat Maestro del Caballero de Colonia, nom donat a l’autor d’una taula de la Mare de Déu que es conserva al col·legi del Patriarca de València.

En col·laboració amb Miquel del Prado, realitzà l’Apostolat (1517) de l’ajuntament de València en un estil renaixentista, així com d’una Sagrada Família, la capella de la Sala dels Jurats (1518) i una capella de la seu (enllestida el 1520).

Esquerdo, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1689)

Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.

Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.

Esplugues, Francesc Joan d’

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Generós, jurat i conseller de València. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido.

Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia (1605-06) i en una de les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola (1602).