(València, segle XVI)
Erudit. De l’estament militar.
És autor d’una Descripción de África, d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos.
Gaspar Joan Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas de la historia… (1611).
(València, segle XVIII – 1824)
Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l’orde i fou predicador destacat.
Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l’apòstol sant Jaume.
(València, segle XVI)
Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l’obra erasmiana de Joan Lluís Vives.
Al pròleg anunciava una nova versió, a l’italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València.
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
(València ?, segle XIV)
Jurisconsult. Graduat possiblement a Bolonya. Encarregat de l’estudi dels danys ocasionats per la Unió (1348), esdevingué assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial (des d’abans del 1358).
És autor d’unes Notae (1358-63) referents als Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació, en català, que fou incorporat a edicions posteriors dels Furs.
(València, segle XIV – 1377)
Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor de Sicília i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III el Cerimoniós.
Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.
(València ?, segle XIV)
Jurisconsult. Estudià lleis a Bolonya, on es graduà. Fou jurat de València (1330) i membre del consell reial (1342-49).
Autor de Notae super Foris Regne Valentiae i de Declaracions dels dubtes sobre los furs nous.
Fou el pare de Guillem Jàfer (València ?, 1366 – 1394) Jurista. Escriví Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum (1388).
Ausiàs Izquierdo (València, segle XVI – després 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.
Josep Izquierdo (País Valencià, segle XVIII – 1804) Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.
Vicent Izquierdo (València, segle XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.
Vicent Izquierdo (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.
(València, segle XI – 1095)
Cadi de València. Era membre d’una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana.
Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València (1092) després de la revolta popular que destronà Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir, l’antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Alvar Háñez.
Pactà amb el Cid en veure que no podia enfrontar-s’hi victoriosament i ambdós impediren l’entrada dels almoràvits a València (1093), contra els desigs de la part més puritana de la població (encapçalada pels Banü Wägib), partidària de fer cara al Cid amb l’ajuda dels nord-africans.
Destituït temporalment del govern de la ciutat (Ibn Wägib), fou elegit novament pel poble i, malgrat que intentà de negociar amb el Cid, que assetjava València, no pogué evitar que aquest hi entrés (1094).
El Cid el confirmà en el càrrec de cadí fins que, foragitat el perill almoràvit amb la victòria de Quart de Poblet, el féu executar acusant-lo de la mort d’al-Qädir.
(València, segle XVI)
Pintor. Excel·lí en frescos de inspiració religiosa, com els que féu per a la capella de la Concepció del col·legi del Patriarca, a València.
Dades dels Països Catalans 