(València ?, segle XVII)
Escriptor. És autor de Relación trágica del Vesubio… (Nàpols, 1632), Amistades de Príncipes (1637) i la seva continuació Audiencia de Príncipes (1637), Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia (1637) i El avariento generoso. Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu (1644).
(València, segle XV)
Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489.
Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella, en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l’any 1306 fins a l’any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó.
(València, vers 1500 – després 1561)
Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran II el Catòlic.
Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).
(País Valencià, segle XVI – València, segle XVI)
Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies.
La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.
(València, segle XVI – segle XVII)
(o Mei) Impressor i escriptor. Era el fill primogènit de Joan Felip Mei i Galès, amb el qual col·laborà a València. Després treballà tot sol, i féu edicions notables com la de les Doce comedias famosas de cuatro poetas naturales de Valencia (1608), seleccionades per ell mateix.
El 1616 formà també l’antologia titulada Norte de la poesía española (1616), amb una dedicatòria en vers de composició pròpia i adreçada a Lluís Ferrer i de Cardona. Aquesta segona obra fou realitzada al taller del seu germà Francesc Felip Mei i Llagostera.
(València, segle XV – 1471)
Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d’Alfons IV el Magnànim, conseller de l’infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia.
Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia Joan Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.
Es casà amb Elisabet Mercader i Sabata (País Valencià, segle XV) i foren els pares d’Honorat Berenguer i de Pere Mercader i Mercader.
(València ?, segle XV)
Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran II el Catòlic en la campanya de Perpinyà.
Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia.
Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.
(València, segle XVII – 1688)
Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.
És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.
És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.
Dades dels Països Catalans 