(Catalunya, segle XIII)
Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Vidal Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català.
(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)
Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de Joaquim Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.
Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.
Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).
La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.
Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.
(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)
Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).
Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.
(Barcelona, 5 maig 1899 – 8 juny 1986)
Escriptora i traductora. Filla del polític Antoni Suñol i Pla.
Obtingué el premi Joanot Martorell en la primera convocatòria (1947) amb la novel·la Primera part (1948), i el 1950 publicà el recull de contes L’home de les fires i altres contes.
Deixà sense publicar (sobretot per problemes de censura) dues novel·les, Sílvia i El bar, alguns reculls de contes i un diari íntim.
Fou una excel·lent traductora.
(Cernovice, Bohèmia, 25 gener 1885 – Praga, Txèquia, 2 juliol 1957)
Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona (1914).
Col·laborà a l’Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d’altres.
El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola.
(Tortosa, Baix Ebre, 1196 – Marsella, França, segle XIII)
Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l’àrab a l’hebreu.
Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d’Averrois al De Animo d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l’obra de medicina d’al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d’al-Räzï.
(Lleida, segle XV)
Traductor. Frare mendicant.
Traduí de l’italià al català el Foire di virtú, versió que fou publicada a Lleida (Flors de virtuts e de costums, 1489, 1490), Barcelona (1495) i Girona (1497).
La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477.
(Ciutadella, Menorca, 1897 – Barcelona, 1945)
Escriptor i traductor. Fill d’Àngel Ruiz i Pablo i germà de Josep Maria.
Des del 1911 residí a Barcelona, on fou redactor de “La Vanguardia” i redactor en cap d'”El Matí”, publicació que posteriorment dirigí, així com “Esplai”, fins que cessà el 1935.
Desenvolupà una gran activitat com a traductor al català d’obres en diversos idiomes. També col·laborà a la publicació de la Historia Universal de Gallach.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 14 gener 1861 – Barcelona, 13 desembre 1934)
Jesuïta, traductor i publicista. Germà de Lluís Ruiz i Contreras. Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús (1884) i s’especialitzà en temes de teologia.
Fundà i dirigí la revista mensual “La Educación Hispanoamericana” (1904-08). Fou conseller d’instrucció pública (1921-26), col·laborador assidu de “Razón y Fe”, de la Catholic Encyclopedia, i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona.
És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901: El modernismo religioso (1908), La piedad ilustrada (1910), Ascética ignaciana (1915), i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal (1925-30), de Johann B. Weiss.
(Tuïr, Rosselló, desembre 1731 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 octubre 1799)
Escriptor i traductor al català. Monjo de Sant Miquel de Cuixà i membre del grup de Tuïr.
Traductor de les tragèdies de Racine i de Corneille, va emprar un llenguatge castellanitzat que mostra la influència progressiva del castellà al Rosselló en el segle XVIII.
És autor de comèdies d’assumpte evangèlic, com Jesús batejat per sant Joan Baptista (1796), que segueix la tradició del teatre religiós medieval.
Per la Revolució francesa hagué d’exiliar-se i s’establí a Sant Cugat del Vallès.
Dades dels Països Catalans 