(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1869)
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalano-aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i suposà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal.
L’aprovació per les corts d’una constitució monàrquica i diverses mesures autoritàries del govern central provocaren, el setembre de 1869, l’esclat a Catalunya -en nom del pacte de Tortosa- de la Insurrecció Federal, estesa després a d’altres llocs d’Espanya.
Fàcilment reprimida la revolta pel general Prim, la tardor d’aquell any (1870), Amadeu de Savoia fou proclamat rei d’Espanya.
(Tortosa, Baix Ebre, 30 novembre 1149)
Carta atorgada per Ramon Berenguer IV de Barcelona. Establia el règim jurídic de la població cristiana.
El domini senyorial era repartit entre Guillem Ramon de Montcada, a qui era assignada la tinença de la Suda i un terç de la ciutat; un altre terç era per a la república de Gènova, amb l’illa de l’Ebre formada enfront del nucli urbà, i el terç restant per al mateix comte-rei -que s’anomenà des d’aleshores marquès de Tortosa-, el qual en concedí una cinquena part als templers.
Els genovesos abandonaren, ja el 1153, llur sector de la ciutat, llevat de l’illa de Gènova i el 1181 l’orde del Temple adquirí la resta de la part reservada al comte-rei i passà així a compartir el domini de la ciutat amb la casa de Montcada.
(Torrellas, Aragó, agost 1304)
Acord entre Jaume II de Catalunya, Ferran IV de Castella i l’infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella.
Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalano-aragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda.
(Toluges, Rosselló, maig 1027)
Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d’Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels.
Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests.
Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.
(Toledo, Castella, 23 setembre 1436)
Tractat signat entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l’anomenada Guerra dels Infants d’Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella).
Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).
(Barcelona, 14 abril 1907)
Manifest electoral de la Solidaritat Catalana per a les eleccions generals del 1907, llegit públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli.
Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l’estat, el programa contenia només una demanda concreta: la derogació de la llei de jurisdiccions; la resta era un conjunt d’imprecises reivindicacions d’autonomia municipal i regional en matèries d’ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l’abast ni el contingut.
Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l’interclassicisme i de l’heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d’assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’abril.
(Tàrrega, Urgell, 21 gener 1236)
Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d’Urgell.
El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer.
(Vilanova de Sau, Osona, 19 desembre 1978)
Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.
Nom que rebé pel fet d’haver estat redactat (setembre-novembre) al parador del pantà de Sau per l’anomenada “Comissió dels Vint”, amb representació dels principals partits catalans.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart.
(Saragossa, Aragó, 21 maig 1462)
Altre nom com és conegut el tractat de Baiona, pel fet que, per part de Joan II de Catalunya-Aragó, fou signat en aquesta ciutat.
Dades dels Països Catalans 