(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
(Tortosa, Baix Ebre, 1868 – 15 març 1935)
Comerciant d’oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l’argentí.
Fou el pare de Joaquim Bau i Nolla.
(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)
Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.
Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
(Tortosa, Baix Ebre, 4 febrer 1858 – Barcelona, 22 novembre 1927)
Pintor i dibuixant. Després d’una estada a Barcelona, se n’anà a Madrid, on fou deixeble del belga De Haes a l’Escola de Belles Arts.
La seva primera exposició individual, que tingué lloc a la galeria Dalmau i per iniciativa del pintor Ignasi Mallol, no se celebrà fins al 1915.
La seva obra es caracteritza pel realisme i la gran riquesa colorista i per una pinzellada àgil i lliure que l’acosten, d’una manera molt personal, a l’impressionisme.
Com a paisatgista, és autor de vistes rurals i urbanes molt notables (Racó de la Costa Brava, Un poble empordanès, Teulades de Sant Feliu).
També és autor de bones composicions amb figures, caracteritzades pels contrasts de llum (El nen del gos, Mare i fill).
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona ?, 11 setembre 1714 ?)
Polític. Partidari del rei-arxiduc Carles III, que l’ennoblí (1706).
Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V de Borbó (1708), però hagué d’evacuar-la.
Fou veguer de Barcelona (1708-11) i de Vilafranca (1712).
Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’Onze de Setembre.