Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.
Fonollosa, la -Alt Camp-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: torrents
Fluvià -Guissona, casal-
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
Femosa, la
Partida de l’horta, a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà (les comes de Vinaixa i el barranc del Turull), després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida.
Falconera, la -Garraf-
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
Estalella -Alt Penedès-
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Masia i antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra del torrent d’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus.
Estadella -Barcelona-
Barriada de Sant Andreu de Palomar, situada vora el Besòs. L’antic torrent d’Estadella, afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional.
El 1135 Ramon Berenguer III de Barcelona donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona.
Al començament del segle XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins. El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrants desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929, entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina.
Durant la Segona República hom hi fundà una cooperativa de consum i diverses entitats culturals. L’onada immigratòria dels anys 1940 i 1950 contribuí a desarticular la vida del barri.
Hom construí en aquesta zona el nou nucli del Bon Pastor.
Esblada
Poble, situat a la dreta del torrent d’Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l’esquerra, prop de Querol.
L’església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol.
Erinyà
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.
Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs.
El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboners, afluent, per l’esquerra, del Ter.
Coma de Nabiners, la
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.
Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).
Dades dels Països Catalans 