Arxiu d'etiquetes: torrents

Erinyà

9 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (716 m alt), situat en un coster a l’esquerra del torrent d’Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

Prop seu, a l’Escap del Congost (on hi ha l’antic pont d’Erinyà) s’inicia l’important congost d’Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp.

Formà part de l’antic terme de Toralla i Serradell.

Concròs

2 Respostes

(Setcases, Ripollès)

Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs.

El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboners, afluent, per l’esquerra, del Ter.

Coma de Nabiners, la

2 Respostes

(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)

Llogaret, fins al 1968 pertanyia al municipi d’Arfa i després al del Pla de Sant Tirs, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.

El segle XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia.

Hi ha una font d’aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).

Coaner

4 Respostes

(Sant Mateu de Bages, Bages)

Poble, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, i que neix prop de la Molsosa, i, després de resseguir pel nord, encaixat, la serra de Castelltallat, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Súria.

El terme inclou també part de la colònia Valls de Torroella, vora el Cardener, en part, del terme de Navàs.

L’església parroquial de Sant Julià (segle XI), de tres naus i tres absis (el campanar de dos pisos, sobre la volta, és posterior), és encinglerada al peu d’una torre circular, d’època comtal.

Cellers -Solsonès-

5 Respostes

(Torà, Solsonès)

Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.

De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.

Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.

Castellnou de Carcolze

4 Respostes

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Poble de l’antic municipi d’Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.

La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran.

Castellfollit -Conca de Barberà-

8 Respostes

(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

Granja del monestir de Poblet, al bosc de Poblet, a l’esquerra del torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar.

Propietat del monestir, ha estat restaurada.

Carreu -Alt Urgell-

1 Resposta

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Antiga quadra (1.060 m alt), de l’antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.

Capsec

2 Respostes

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

(o Sant Martí de Capsec; ant: Cuïlsec)  Poble (448 m alt). Donà nom al municipi fins al començament del segle XX.

És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec.

L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon.

Boixeda, coll de la

Deixa un comentari

(Camprodon / Molló, Ripollès)

Coll (1.100 m alt) de la serra que separa les aigües del Ter de les del Fluvià, al camí de Camprodon a Rocabruna i Beget, el qual segueix el Ritort i el seu afluent, per l’esquerra, el torrent de la Boixeda.