Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.
Farigola, la -Barcelona-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: torrents
Comte, el -Pallars Sobirà-
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat de l’antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l’actual cap del municipi.
L’església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea.
Coforn, torrent de
Torrent de la comarca, un dels que formen la riera de Ger, tributària del Segre.
Avellanosa
Caseriu, a la capçalera del torrent d’Avellanosa, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona.
Auressi, vall d’
Petita vall, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi.
Aiguabella, vall d’ -Garrotxa-
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Torrent, a la vall d’Hostoles. Neix al vessant occidental de la serra de Medes i desguassa al riu Brugent, per l’esquerra, davant Sant Feliu de Pallerols.
Llàntia, la -Maresme-
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal.
Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou.
Garrigues, les -Berguedà-
(o la Garriga) Veïnat, a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.
Freixe -Alt Empordà-
Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.
El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.
Fou, el -Vallès Oriental-
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
(ort trad: Alfou) Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.
El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.
Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.
Dades dels Països Catalans 