(la Portella, Segrià, 1936 – Terrassa, Vallès Occidental, 12 maig 2016)
Manyà i pintor. Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s’hi plenament.
Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)
Escriptora.
És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)
Compositor i organista. Germà de Ramon.
Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.
Escriví composicions religioses.
(Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903)
Escriptor. Germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.
És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.
(Premià de Mar, Maresme, 19 gener 1929 – Terrassa, Vallès Occidental, 6 octubre 2006)
“Guti” Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l’orientació eurocomunista.
Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu.
Dirigent d’Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president.
Fou una de les principals personalitats de l’Assemblea de Catalunya.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)
Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d’estudis arqueològics.
És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d’altres poblacions del Vallès.
(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)
Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.
Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.
Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 8 agost 1968)
Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social.
Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954).
Es dedicà també a la pintura.
(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)
Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.
Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.
(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.
El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.
Dades dels Països Catalans 