Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Hortolà, Cosme Damià

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1493 – Vilabertran, Alt Empordà, 3 febrer 1568)

Teòleg, hel·lenista i hebraista. Format a Girona, Alcalá de Henares, París i Bolonya, on es doctorà en teologia i en dret canònic (1528).

Retornat a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, va ésser catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector de la Universitat de Barcelona, de la qual es considerat el restaurador.

El 1560 assistí al concili de Trent, i en tornar, es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat.

Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits.

Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).

Guiteras i Vilanova, Joan

1 Resposta

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 16 desembre 1939 – )

Eclesiàstic i teòleg.

Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics.

Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona.

Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991).

Gil i Estalella, Pere

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1551 – Barcelona, 15 setembre 1622)

Mestre en arts i doctor en teologia. Jesuïta, fou provincial de la Corona d’Aragó (des del 1619), rector dels col·legis de Betlem de Barcelona i de Mont-sió de Palma de Mallorca, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

És autor d’una Geografia de Catalunya (1598-1600), on acumula dades d’història natural, estadístiques i de geografia humana, fou publicat per Josep Iglésies el 1949. És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat de Catalunya, Historia de Ntra. Sra. De Montesión de la Compañía de Jesús de la Ciudad de Mallorca, Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya i Vida de la mare Estefania de la Concepció Rocabertí, carmelita descalça, totes inèdites i la darrera destruïda el 1936.

Publicà Memorial i advertències del molt iltre. i reverendíssim Sr. D. Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona (1598), Modo d’ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (Barcelona 1604) i Officium Sanctorum Episcopatus Barchinonensis et Urgellensis.

Traduí al català el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un interessant pròleg, on justifica la necessitat de la versió catalana pel fet d’ésser l’única llengua parlada i entesa al país.

Gener, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)

Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona.

Se n’anà a Itàlia abans de l’expulsió de l’orde. Mantingué correspondència amb Gregori Maians i amb Daniel Finestres.

Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)

Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.

Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.

Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).

Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.

Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, vers 1440 – Barcelona, 8 febrer 1505)

(o Garcies)  Teòleg i eclesiàstic. Va obtenir el doctorat a París en arts i en teologia.

Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat bisbe d’Ales (Sardenya) el 1484 i arquebisbe de Barcelona el 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà (1492) per Alexandre VI. Per manament d’Innocenci VIII va censurar les doctrines de Pico della Mirandola, que considerà heterodoxes (1488).

Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular (1502) i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi.

Va escriure Determinationes magistrales contra conclusiones apologeticas Joannis Pici Mirandulani, Concordiae Comiti (Roma, 1489).

Pel juny de 1493 arribà a Barcelona, reclamat per Ferran II el Catòlic, que li arranjà la situació econòmica.

A ell és deguda l’edició del Missale Barcinonense (1498).

Forn i Roget, Joaquim

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.

Fondevila i Padrol, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)

Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.

Ha publicat diverses obres sobre teologia.

Ferrussola, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)

Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.

Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.

Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

Fernández i Truyols, Andreu

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 15 desembre 1870 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 novembre 1961)

Biblista i jesuïta. Fou director de l’Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s’especialitzà en geografia bíblica.

És autor d’una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).