Comarca de Catalunya: 995,04 km², 167.837 hab (2017), densitat: 168,67 h/km², capital: Santa Coloma de Farners

Consta de 26 municipis: Amer – Anglès – Arbúcies – Blanes – Breda – Brunyola – Caldes de Malavella – la Cellera de Ter – Fogars de la Selva – Hostalric – Lloret de Mar – Maçanet de la Selva – Massanes – Osor – Riells i Viabrea – Riudarenes – Riudellots de la Selva – Sant Feliu de Buixalleu – Sant Hilari Sacalm – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Santa Coloma de Farners – Sils – Susqueda – Tossa de Mar – Vidreres – Vilobí d’Onyar

Situada a l’extrem septentrional de la Depressió Prelitoral, entre el Maresme (sud), el Vallès Oriental (sud-oest), Osona (oest), la Garrotxa (nord), el Gironès (nord-est), el Baix Empordà (est) i el mar Mediterrani (sud-est).

GEOGRAFIA FÍSICA: És constituïda per tres sectors de característiques morfològiques diferenciades: 1) al nord-oest, és una àrea muntanyosa enlairada, entre 1.000 i 2.000 m d’alt, que forma part de la Serralada Pre-litoral Catalana (extrem nord-oriental del massís del Montseny i part centre-oriental del massís de les Guilleries) i de la Serralada Transversal Catalana (extrem més meridional d’aquesta serralada); 2) al sector central es localitza la depressió de la Selva, bloc enfonsat per un sistema de falles i separat de l’antic massís del Montseny i de les Guilleries, constituït per granits recoberts en alguns indrets de dipòsits pliocènics i quaternaris, que formen un relleu suau, molt pla, on únicament sobresurten els turons arrodonits de la serra de Clarà (200 m alt); i 3) el sector selvatà de la Serralada Litoral, que s’estén paral·lela a la costa i forma dos blocs separats per falles (el de Blanes, entre la Tordera i Lloret, i el de Tossa, entre Lloret i la riera de Tossa), constituïts per materials granítics que donen un relleu suau, on únicament es destaquen alguns turons esquistosos o profírics per efectes de l’erosió diferencial (turó de Rossell, 341 m, i turó de les Cadiretes, 519 m). La costa, alta i retallada, forma cales i nombrosos sortints, accentuats per la duresa del granit que presenta un front abrupte.

Les diferències de relleu originen forts contrastos en el clima i en la vegetació natural, de tal manera que es poden distingir també tres sectors diferenciats: 1) l’àrea muntanyosa septentrional té un clima de muntanya caracteritzat per temperatures baixes (6,9ºC de mitjana anual al Turó de l’Home, ja al Vallès Oriental, i 15ºC a Susqueda), accentuades en augmentar l’altitud, i amplitud tèrmica anual reduïda (al voltant dels 20ºC); les precipitacions escil·len a l’entorn dels 1.000 mm anuals (1.091 mm anuals a Sant Hilari Sacalm; 1.088 m a Susqueda, i 945 mm al Turó de l’Home) i presenten un règim mediterrani amb mínim estiuenc i dos màxims equinoccials, amb preponderància del de primavera. La vegetació natural està molt diversificada a conseqüència de l’esglaonament altitudinal; es donen suredes als nivells més baixos, alzinar muntanyenc alternant amb castanyedes (obagues) fins als 1.000 m alt, i boscos caducifolis atlàntics (fagedes) i prats dalladors als sectors més enlairats;

2) la depressió selvatana té un clima mediterrani humit; les temperatures mitjanes oscil·len a l’entorn dels 14-15ºC (14,7ºC a Breda i 14,5ºC a Hostalric), les temperatures estivals són altes (34ºC de mitjana pel juliol a Breda), però els hiverns són rigorosos, en part a causa de la inversió de temperatura, la qual cosa dóna una amplitud tèrmica notable (a l’entorn dels 30ºC); la pluviositat és moderada, entre 700 i 800 mm anuals, i presenta poques diferències estacionals, encara que existeix un màxim tardorenc. La vegetació natural és formada per rouredes a les fondalades i les obagues, i pins blancs a la resta del territori;

i 3) el sector costaner té un clima mediterrani típic, amb temperatures més altes i precipitacions més escasses (a l’entorn dels 600 mm anuals), que presenten una forta secada estiuenca; la vegetació natural es compon de pins i alzines.

Hidrogràficament, la comarca pertany a tres conques diferents: el sector septentrional és drenat pel Ter i els seus afluents l’Onyar i el Brugent; el sector occidental pertany a la conca de la Tordera, que recull les aigües procedents del Montseny (riera d’Arbúcies), i el sector meridional (vessants de la serralada de Marina) desguassa directament al mar; queda, però, tot el sector central de la comarca, que té caràcter endorreic i sols desguassa, en una part, per la riera de Santa Coloma.

POBLACIÓ: El poblament és antic i es caracteritza per l’existència de nombroses masies aïllades a l’interior, particularment denses a la plana, i d’escassos nuclis agrupats, situats a la costa, tret de la capital comarcal, que es troba a l’interior. La població es mantingué pràcticament estacionària entre el 1857 i el 1950, a causa del progressiu èxode rural i de l’escassa importància del creixement vegetatiu; a partir del 1950 es registrà una etapa expansiva amb un creixement especialment notable en el decenni 1960-70, que ja no s’ha deturat més els quinze anys següents i un increment de poc més del 6% entre el 1991 i el 1996, gràcies a l’existència d’un fort corrent immigratori cap als nuclis turístics costaners. L’any 1960 únicament dos municipis superaven els 5.000 h (Blanes i Santa Coloma de Farners), però l’any 1996 ja n’eren quatre: Lloret de Mar i Sant Hilari Sacalm, juntament amb els dos anteriors.

ECONOMIA: L’economia presenta un cert equilibri entre tots tres sectors productius. Pel que fa al primari, la superfície total conreada és d’unes 10.000 ha, de les quals únicament 2.874 corresponen a sectors de regadiu, localitzats en el curs de la riera d’Arbúcies, del Ter, de la riera d’Osor i en el curs inferior de la Tordera. Els conreus més estesos són els de cereals, sobretot els de blat i de sègol, seguits dels d’ordi i de civada, i també del de blat de moro. Entre els conreus arbustius i arboris, els més estesos són els de fruiters (pomeres) i el de l’avellaner; més modernament el desenvolupament de la ramaderia ha estès el conreu de farratges (alfals). Predominen les explotacions agràries petites.

La ramaderia presenta una gran varietat d’espècies als sectors d’alta muntanya, on aprofita les pastures naturals, amb un predomini del bestiar bovi, i del porcí a les granges situades al sector més baix de la plana; també hi ha granges d’aviram, i hi sobresurten les granges de conills. El bosc ha estat explotat tradicionalment per a l’obtenció de llenya, fusta i suro, i recentment se n’ha fet una explotació especialitzada, amb la plantació d’espècies de creixement ràpid i el posterior aprofitament (llenya, pasta de paper, etc). La pesca, que ha tingut importància en tot el litoral, es concentra en l’actualitat al port de Blanes, amb un volum de captures anuals de prop de 2.000 tones. La indústria és poc important, i es concentra a la vall del Ter (centres tèxtils: Amer, Anglès, la Cellera de Ter); hi sobresurt també l’alimentària, de la fusta i el moble, i amb una implantació més recent, la química, la del paper i de les arts gràfiques.

El turisme, que es donava de manera tradicional a l’interior (Caldes de Malavella i Sant Hilari Sacalm), gràcies a la funció balneària d’aquests dos municipis, adquirí, més tardanament, una gran importància al sector costaner, pertanyent a la Costa Brava, on als nuclis de Blanes, Tossa de Mar i Lloret de Mar s’hi han instal·lat nombrosos establiments hotelers, i el sector terciari és el predominant.

HISTÒRIA: Hi ha molt poques notícies sobre el poblament prehistòric a la comarca, en part per manca d’investigacions suficients (que no són fàcils, atès el caràcter boscós de moltes zones), i en part també, probablement, perquè no degué tenir la mateixa densitat que les comarques veïnes. És significatiu que hom no conegui cap monument megalític, relativament fàcils de descobrir, malgrat la proximitat al nucli de les Gavarres i de les serres del Maresme, llevat d’un menhir a Sant Hilari Sacalm (si hom accepta que correspon a l’època). Durant l’època ibèrica són coneguts poblats costaners en els termes de Tossa, Lloret, Blanes i algun altre a l’interior (Caldes de Malavella). Durant la romanització es tenen documentats dos nuclis urbans, petits: Blandae (Blanes) i Aquae Voconiae (Caldes de Malavella), aquest amb categoria de municipi romà, segons les inscripcions, i possiblement Blandae també. A la resta de la Selva hi hagué poblament dispers, de vil·les romanes, algunes importants, com la de Tossa.

La primera demarcació de la Selva fou d’origen eclesiàstic: donà nom a la circumscripció més meridional del bisbat de Girona, que comprenia des de Fornells a Quart, al Gironès, fins a Arenys, al Maresme; en canvi, la zona de Sant Hilari Sacalm i Osor, a les Guilleries, pertanyent al bisbat de Vic, no hi era compresa.

Amb les divisions administratives del segle XIX, restaren fora de la província de Girona (1833) les terres més meridionals de la Selva, entre la baixa vall de la Tordera i Arenys (les quals, excepte Fogars de Tordera, es vincularen, en la divisió comarcal del 1936, al Maresme); la resta de la demarcació històrica de la Selva fou repartida entre els partits judicials de Girona i de Santa Coloma de Farners (1834). Aquest darrer serví de base a la comarca creada amb la divisió territorial del 1936, excepte Sant Andreu Salou (que passà al Gironès), Viladrau i Espinelves (que passaren a Osona), però amb la incorporació de Fogars de Tordera (del partit judicial d’Arenys de Mar) i d’Amer (del partit judicial de Girona).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme