Arxiu d'etiquetes: Selva

Sant Pere Salou

5 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Antiga església i casa monàstica, a l’est del terme, vora el terme de Blanes, al vessant sud del turó d’en Vilar.

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc. Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella. Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants.

El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia.

Actualment és un hotel de luxe.

Sant Pere Cercada, monestir de

4 Respostes

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic priorat canonical (segle XII-1592). La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063. Al principi del segle XII es reuní una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual cediren l’església de Sant Pere el 1136.

La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139. El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de Sauleda, l’Esparra, Vallcanera i Santa Coloma de Farners, que els confirmà el papa Climent III el 1198. Ben aviat els canonges aixecaren la nova església de Sant Pere, l’actual, que el 1245 consagrà el bisbe gironí.

És un magnífic temple de planta de creu llatina, amb un cimbori i tres absis que s’obren en el creuer. Té un magnífic puntal amb capitells i arquivoltes i algunes làpides i sarcòfags amb inscripcions.

La comunitat, composta de cinc canonges i algun beneficiat, decaigué molt al segle XV, i hi residiren en endavant un o dos canonges i un prevere. Els priors foren comendataris des del 1493 i no residiren al lloc, que era ja sense vida canonical quan fou secularitzat el 1592. Aleshores fou cedit el convent als pares augustinians calçats de la Seu d’Urgell, que delegaren un frare per al servei religiós de la parròquia adscrita al priorat.

Resten en peu algunes de les edificacions del priorat dels darrers temps, avui deshabitades i quasi en ruïnes.

Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva)

3 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 9,73 km2, 160 m alt, 1.321 hab (2017)

0selvaSituat a la riba esquerra del Ter, davant d’Anglès, al límit amb el Gironès, en una plana regada per la sèquia de Sant Julià. Se segregà del municipi d’Amer el 1983.

Agricultura de regadiu (hortalisses, farratges i fruiters), que aprofita l’aigua de la sèquia de Sant Julià. Ramaderia bovina i porcina. Indústria de fusteria i ebenisteria, construcció, alimentària i plantes. Antigament s’hi explotaven mines de galena. Àrea comercial de Girona.

L’antiga colònia tèxtil de Bonmatí és el cap del municipi i la parròquia de Sant Julià del Llor (que existia des d’abans del 1086) està format per masies i cases de poblament dispers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Hilari Sacalm (Selva)

34 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 83,28 km2, 803 m alt, 5.578 hab (2017)

0selvaSituat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d’Osor, afluent del Ter. Boscos d’alzines, faigs i castanyers.

Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d’aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d’estiueig; hi ha establiments hotelers. Àrea comercial de Girona.

La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d’Osor. L’església parroquial de Sant Hilari, d’origen romànic, fou totalment reformada als segles XVII-XIX.

El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mas Carbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l’antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Feliu de Buixalleu (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 61,94 km2, 402 m alt, 825 hab (2017)

0selvaSituat als contraforts de les Guilleries i del Montseny, a l’esquerra de la Tordera i dels seus afluents, les rieres d’Arbúcies i de Breda, al sector sud-oest de la comarca. És en gran part cobert de bosc (alzines sureres, castanyers i pins).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; aquesta produeix patates, hortalisses, moresc i farratge; el secà dóna cereals (blat, moresc), farratge, patates, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Pedreres. Indústria del metall i de la fusta. Estiueig. Àrea comercial de Girona.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Feliu, d’origen romànic i modificada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes del castell de Montsoriu, els pobles de Grions i Gaserans, i el santuari de Sant Segimon del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudellots de la Selva (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 13,12 km2, 98 m alt, 2.029 hab (2017)

0selvaSituat a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès, a la conca mitjana de l’Onyar, afluent del Ter.

Agricultura, amb predomini del secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita els regatges derivats del riu. Complementa l’economia local, el sector ramader (bestiar boví, principalment, i l’avicultura) i el sector industrial (alimentària, química i de la construcció). La proximitat a la ciutat de Girona ha permès el desenvolupament del sector terciari i dels serveis, empès per les nombroses urbanitzacions, xalets i segones residències que s’hi han construït. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de l’Onyar. Església parroquial de Sant Esteve (1565), gòtica-tardana.

En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la torre Ponça i de l’hostal Nou i el de l’Estació de Riudellots.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fiporc

Riudarenes (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 47,60 km2, 84 m alt, 2.145 hab (2017)

0selvaSituat a la depressió selvatana, a les vores de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera, al centre de la comarca, al sud-est de Santa Coloma de Farners i accidentat per les Guilleries.

Hi ha conreus de regadiu (hortalisses i farratges), però hi preponderen els de secà: produeix cereals d’hivern i farratges. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Explotació forestal: hi ha arbres de ribera, pinedes i sureres. Sobresurt la indústria alimentària (farines, pinsos, etc). Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Santa Coloma. L’església parroquial de Sant Martí fou incendiada i saquejada els primers dies de maig de 1640 pels terços castellans, i fou un dels fets que motivaren la guerra dels Segadors.

El municipi comprèn també el poble de l’Esparra, el santuari i antic castell d’Argimon, el santuari de Montcorb, l’hostal de Rupit i part del veïnat de les Mallorquines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riells i Viabrea (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,98 km2, 96 m alt, 3.922 hab (2017)

0selvaSituat al vessants orientals del massís del Montseny, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. La zona forestal ocupa gran part del terme municipal (alzines, faigs, pins, etc).

Produeix cereals, patates, hortalisses i oliveres. Bestiar boví i porcí. Explotació forestal. Indústria química, del paper i alimentària (làctics). Té una certa importància el sector turístic i l’estiueig. Àrea comercial de Girona. Una bona part de la població viu disseminada pel terme en masies.

La capital és el poble de Riells, on hi ha l’església parroquial de Sant Martí de Riells, en part romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Sant Llop de Viabrea, on hi han diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Osor (Selva)

22 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 52,07 km2, 340 m alt, 421 hab (2017)

0selvaSituat als vessants del massís de les Guilleries, comprèn la major part de la vall d’Osor, a l’esquerra de la riera d’Osor, afluent de la dreta del Ter, el terme s’estén a banda i banda del riu i és, en gran part, accidentat.

L’agricultura és de regadiu; els cultius d’horta es localitzen al llarg de la riera. Explotació forestal (castanyers, alzines) per a l’obtenció de fusta i de carbó. Mines de plom i de fluorina. Àrea comercial de Girona.

El 1428 una sèrie de terratrèmols enderrocaren la vila, el pont i una bona part de l’església parroquial romànica (Sant Pere), que es refeu tot seguit i l’església fou ampliada al segle XVIII. Al costat esquerra de la vila hi ha el barri de Badia.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’ermita de Sant Gregori, l’església i el veïnat de Sant Miquel de Maifré, el santuari del Part i la gran masia del Sobirà de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Vall

Montseny, el

88 Respostes

(Osona / Selva / Vallès Oriental)

Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral Catalana, situat entre les depressions del Vallès i de la plana de Vic; és un horst vascular cap al nord, resta de l’antic massís hercinià aixecat per una sèrie de falles, com la que el separa de les Guilleries, i com la que (al sud-est) el separa del Vallès amb un salt de més de 1.000 m.

Els materials són principalment pissarres silurianes i, a la base del Matagalls, Sant Marçal, Santa Fe i Arbúcies, granit amb intrusions del carbonífer; hi ha també gresos triàsics (a la Calma), calcaries triàsiques (a Tagamanent i Aiguafreda) i eocèniques (a la serra de la Pineda, entre Seva i Aiguafreda), materials miocènics (a les planes) i dipòsits quaternaris (als rius i als peus de muntanya).

En el relleu contrasta la suavitat dels cims amb l’escabrositat dels barrancs que van excavant els rius, i que per la poca duresa dels materials fan una forta erosió regressiva; s’hi distingeixen tres unitats diferents: d’una banda el Turó de l’Home i les Agudes, amb 1.712 m alt i 1.706 m, respectivament; d’altra banda, el massís del Matagalls, amb 1.694 m, i finalment el conjunt de la Calma.

L’alçada conjunta del massís actua de barrera contra els vents humits del Mediterrani, cosa que provoca una pluviositat més elevada que la que li correspon per la seva posició; pel sector meridional passa la isohieta dels 700 mm de precipitació mitjana anual (1.217 mm a Santa Fe, 960 mm a Viladrau i 865 mm al Turó de l’Home); les precipitacions de neu hi són abundants.

El Montseny és un centre de dispersió d’aigües amb una xarxa hidrogràfica de tipus mediterrani de règim torrencial; la majoria de les rieres van a parar a la Tordera; les més importants són les rieres de Gualba, Breda i Arbúcies; les del nord del Matagalls van a la riera Major o al Gurri; el Congost recull les aigües de l’oest, i les del sud, les recull el Mogent.

La vegetació és boscosa i abundant: a les terres baixes, i fins als 900 o 950 m alt, hi ha pins pinyoners i pins bords, sobretot al vessant sud; a l’est hi ha sureres; a una alçada mitjana, no més amunt dels 1.200 o 1.300 m, hi ha alzines (el bosc més important i que guanya terreny), i s’hi troben rodals de castanyers i altres arbres; en alguns llocs, sobretot a la vall de Santa Fe i al Matagalls, dels 800 a 1.000 m en amunt, hi ha faigs, els més meridionals de Catalunya, i avets, els més meridionals de tot Europa occidental. L’assentament humà ja ve d’antic, dels temps prehistòrics, i diferents camins el travessaven per tal de comunicar les comarques veïnes.

El 1977 fou declarat parc natural.