(Santa Coloma de Farners, Selva)
Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.
Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, de la parròquia de l’Esparra.
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o començament del XVI.
L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.
Peneplà (vers 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major.
Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.
(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)
Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.
Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.
Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.
(Selva)
Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Malavella.
Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la Riera, situat al veïnat de la Maçaneda.
Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.
Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.
Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.
L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.
(Selva / Vallès Oriental)
Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís.
Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets.
Municipi de la Selva (Catalunya): 32,59 km2, 122 m alt, 3.138 hab (2017)
Situat a banda i banda de l’Onyar. El bosc de pins i alzines sureres mb claps de roures i la garriga ocupen bona part del terme.
Els conreus més estesos són els de cereals, patates, farratge i fruiters (pomeres). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria d’alimentació i dels pinsos. Àrea comercial de Girona.
El poble és a la dreta de l’Onyar, centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja el 1064. Des del segle XIII és coneix el castell de Vilobí, que pertangué a diversos senyors.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Salitja, amb el santuari de les Fonts, i Sant Dalmai. Al sector del nord-est del terme hom ha instal·lat l’aeroport Girona-Costa Brava.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 