Arxiu d'etiquetes: Segrià

Lucha Social -Lleida-

(Lleida, setembre 1919 – octubre 1922)

Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.

Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc.

Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d’expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya.

Amb el mateix títol sortí, el febrer de 1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Logicofobista, Grup

(Lleida, 1936 – 1939)

Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.

Els seus components foren: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, Antoni G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i Remei Varo.

Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.

Llívia -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Partida, al nord de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un petit nucli amb església i un nombre de cases d’esbarjo.

Hi havia hagut la torre de Llívia, adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella.

Hom hi conrea arbres fruiters.

Lleida, Unió Esportiva de

(Lleida, 1939 – 2011)

Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l’Agrupació Esportiva Lleida (1935).

Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs.

L’any 2011 entrà en crisis i fou subhastat, passant a denominar-se Club Lleida Esportiu.

Lleida, escola arquitectònica de

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.

Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.

Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

Lleida, Club de Futbol de

(Lleida, 8 abril 1923 – 1939)

Entitat esportiva. Fundada per la Penya Esportiva Salvat.

El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935. En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC.

Després de la guerra civil de 1936-39, hom formà, amb elements d’aquests equips, el club Lérida Balompié, que aviat esdevingué la Unió Esportiva de Lleida.

Liceu Escolar de Lleida

(Lleida, 1906 – 1938)

Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.

El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.

El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.

Junta de Lleida -1808-

Deixa un comentari

(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)

Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.

Fou la primera junta local del Principat, a l’inici de la guerra del Francès.

Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.

Institut d’Estudis Ilerdencs

7 Respostes

(Lleida, 25 març 1942 – )

(IEI)  Institució creada per la diputació provincial i adscrita al CSIC. Promou la cultura i la investigació sobre temes lleidatans. Gestiona un museu d’arqueologia i un arxiu bibliogràfic de caire local.

El 1967 fou creada la càtedra de cultura catalana Samuel Gili i Gaya. Des del 1943 edita la revista “Ilerda”.

Enllaç web: Institut d’Estudis Ilerdencs

Ilerda -revista-

3 Respostes

(Lleida, 1943 – 1986)

Revista d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, Joan Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis.