Arxiu d'etiquetes: Segrià

Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

(Lleida, 1942 – 2006)

Museu situat a l’antic hospital gòtic de Santa Maria que recull les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936.

A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut.

Tenen interès els materials del paleolític, del neolític i, especialment, els del bronze final (falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera). D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero.

Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la basílica visigòtica del Bovalar.

L’any 2006 es tancà al públic, i la col·lecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007.

Montmeneu

(Seròs, Segrià)

Partida, al sud del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’oest de les Garrigues.

Montcada -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada, desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada, dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del segle XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla.

Montagut -Segrià-

(Alcarràs, Segrià)

Llogaret, situat al nord del poble, prop de la sèquia de Pinyana, propietat, en bona part, del capítol de la catedral de Lleida, antic senyor jurisdiccional.

Antic poble de contribució de Lleida, despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX arran de l’establiment dels nous regadius del canal d’Aragó i Catalunya.

Mercadal de Sant Pau, el

(Lleida, Segrià)

Antic raval de la ciutat, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.

Barri mercader (el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans), formava una plaça porticada on donaven alguns carrers; en un d’aquests hi havia el convent del Carme.

El 1429 es trobava gairebé despoblat.

Magraners, els -Segrià-

(Lleida, Segrià)

Barri residencial obrer, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.

Creat el 1948 per immigrants andalusos, comprèn cases d’autoconstrucció, i també edificis heterogenis i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa.

No és urbanitzat, i és deficitari en equipaments urbans.

Mañana, La -Lleida, 1938/ –

(Lleida, 20 desembre 1938 – )

Diari en castellà. Fundat després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l’estat fins al 1984.

Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (15 maig 1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans.

Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana.

El 2012 presentà concurs de creditors. Actualment apareix en versió digital en català.

Enllaç: La Mañana

Malpartit

(Torrefarrera, Segrià)

Poble i enclavament (16,34 km²), situat al nord-oest del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.

L’església parroquial (la Trinitat) depèn de la d’Alpicat.

Maials, acció de -1834-

(Maials, Segrià, 10 abril 1834)

Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes carlines de Manuel Carnicer, que intentava d’unir els grups del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Josep Manuel Carratalà i Manuel Bretón, que guanyaren la batalla.

En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.

Magdalena -Lleida-

(Lleida, Segrià)

Barri i antic raval, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa.

La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit el segle XIII, que subsistí fins el 1812 (s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda); aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena.

Fou un important nucli industrial: adoberies, obradors de teixidors, bruneters, guanters i serrallers. Sofrí danys durant els diversos setges de la ciutat.

S’ha eixamplat vers l’estació del ferrocarril. Té un important mercat, i hom hi celebra fires de bestiar. El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals.