Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Asprer, Josep d’ -noble-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Noble. Com a membre del Braç Militar participà a la històrica Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 juny al 6 juliol 1713, on es decidí la resistència contra les forces borbòniques.

Es posà al front d’una companyia de la Coronela i actuà a la defensa de Barcelona guarnint les muralles o bé en algunes missions exteriors, com la defensa de la bateria de la Creu de Sant Francesc.

L’11 de setembre de 1714 en produir-se l’assalt final, era amb la seva companyia al baluard de Jonqueres i participà en la lluita entre aquell i el de Sant Pere. Poc després fou encara un dels oficials destacats als ferotges combats del Portal Nou, a partir del contraatac que dirigí, fins a ser ferit, el Conseller en Cap Rafael Casanova.

Asprer fou dels pocs oficials que sortiren indemnes d’aquelles proves. Després de la capitulació s’exilià. Els borbònics li confiscaren els béns.

Armiges, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Per l’agost de 1713 entrà de capità al nou regiment de cavalleria de Sant Jaume, format aleshores a Barcelona, ja durant el setge de les forces borbòniques.

Sortí de la capital per a la lluita comarcal, fou un dels millors auxiliars d’Antoni Desvalls i de Vergós. El 10 d’abril de 1714, des de Sant Llorenç Savall, el marquès l’envià al Penedès per reclutar voluntaris i preparar un nou alçament en país ocupat. Armiges havia reunit el primer de maig 600 homes. A la segona quinzena d’aquest mes dirigí la rebel·lió.

Aconseguí ocupar Vilafranca i Vilanova i assetjà la guarnició filipista de Sitges. Atacat a Vilafranca per una gran columna enemiga, es replegà en bon ordre pel camí del Pla del Penedès i féu caure els seus perseguidors en una emboscada parada per Desvalls, que venia per aquell camí.

Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida.

El 1706 formà part del contingent lleidatà que es replegà al pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l’ofensiva borbònica. Li fou encomanada l’agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d’Aragó.

El 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d’Areny. Carles d’Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte d’Areny de Vilanova. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri.

El 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.

Areny i de Queralt, Francesc d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)

Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.

Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.

Areny de Vilanova, comtat d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.

Arajol, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Lleida, segle XVIII)

Canonge magistral de Lleida. Pertangué al grup de teòlegs il·lustrats.

A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris. Li foren publicats alguns sermons.

Aparici, Josep Innocent

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.

Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.

Antich i Saladrich, Tomàs

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.

El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.

Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Anglada, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – ?, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa de Carles III.

Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l’11 setembre 1714.

Després de la capitulació de Barcelona s’exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa.

Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’

6 Respostes

(Montsià, segle XVIII)

Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.

A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).