(Illes Balears, segle XVIII)
Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques.
Fins al setembre de 1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic.
Manava la fragata Santa Madrona.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.
Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cavalleria dels cuirassers de Sant Miquel.
Es distingí especialment al combat de la Creu Coberta (6 setembre 1713) i a la guàrdia de la bateria avançada de la Creu de Sant Francesc, per l’abril 1714.
(Catalunya, segle XIII – segle XVIII)
Bàndol nobiliari enfrontada als nyerros. De manera intermitent lluitaren entre ells al llarg d’aquest període, i de manera especialment virulenta al primer terç del segle XVII.
El nom de cadells prové de Joan Cadell, que, juntament amb els seus partidaris, defensava els drets dels Montcada a alliberar-se del vassallatge dels bisbes de Vic.
S’ha dit, potser sense prou justificació, que els cadells representaven els drets de la pagesia i les ciutats contra els nyerros, representants dels senyors.
(Solsona, Solsonès, segle XVIII)
Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.
Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.
(França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Militar. Fou capità general interí (1773-77) de Catalunya.
La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat.
En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona.
(Barcelona, segle XVIII)
Jurista i doctor en teologia.
És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).
(Catalunya, segle XVIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XVIII)
Abat de Santes Creus (1756-60 i 1768-72).
Durant el seu primer abadiat anà dues vegades a Madrid per aconseguir del rei Carles III de Borbó que renunciés als impostos que pensava decretar sobre els establiments religiosos. Hi reeixí, no sols per al seu monestir, sinó també a benefici dels altres.
Fou reelegit per a un segon abadiat.
(Catalunya, segle XVIII)
Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista.
Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos… (1777), en què defensava la teoria tradicional i s’oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.
(Catalunya, segle XVIII)
Compositor i teòric musical.
Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765.
Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l’obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.
(Castellterçol, Moianès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametre’ls en viatge d’estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d’Europa.
Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.
