Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Ametller i Pescio, Oleguer d’

3 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.

El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).

Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.

El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

Ambrós

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Féu la guerra de Successió amb el regiment de Rafael Nebot, assolint el grau de capità. Fou home de conducta desordenada, la qual li creà incidents.

Pel juliol de 1713, fou culpable del desastrós encontre de Torredembarra, per haver fet circular una ordre falsa. Un mes després, participant a l’expedició del Diputat Militar Antoni Francesc de Berenguer, desertà.

Es posà al servei de Felip V de Borbó. Reclutà alguns fusellers en zona ocupada per combatre contra Manuel Desvalls i Ermengol Amill.

Durant el període 1718-19 lluità contra el famós Carrasclet. Podria ser el mateix capità de Nebot que en 1708, sota el nom d’Ambrosi Roch, apareix dirigint una acció reeixida contra els francesos, a Roses.

Alsinet, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid.

Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.

Alsina, Valentí

Deixa un comentari

(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.

El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.

Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.

Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

Aloy i Guitart, Francesc d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706.

Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30 de juny al 6 de juliol de 1714 en que s’acordà la resistència contra Felip V de Borbó.

Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d’oficial a la Coronela. Prengué part a l’heroica defensa de la capital.

El 14 d’agost de 1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara.

Almera, Benet

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)

Escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

En 1795 hi llegí una memòria sobre les formes de govern de la Catalunya pre-romana.

Aimerich i Cruïlles, Bernat

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Col·laborà molt amb Narcís Feliu de la Penya als seus esforços per afavorir la millora de la producció de la indústria tèxtil catalana.

En 1670 era diputat militar de la Generalitat. El 1701 fou agregat a la junta especial encarregada de vigilar la recta aplicació dels privilegis del Principat.

El mateix any, durant les Corts de Barcelona presidides per Felip V de Borbó, actuà d’intermediari del virrei prop dels parlamentaris que havien formulat un dissentiment públic, i bloquejaven així la marxa normal de les sessions.

El 1702, a la darreria de les mateixes Corts, rebé el títol de marquès.

Aguirre, Domènec

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Jurista i polític. Catedràtic a la Universitat de Barcelona a partir del 1691 i magistrat de l’audiència a partir del 1701.

Fou desterrat a Mataró, el 1704, perquè es va oposar a les maniobres del virrei Fernández de Velasco i va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria; quan aquest ocupà Barcelona fou nomenat membre de la Junta de València (1705), regent del Consell Suprem d’Aragó (1706) i membre del gabinet de l’arxiduc.

L’any 1713 sortí de Barcelona, juntament amb els que partiren amb la reina governadora Elisabet Cristina de Brunsvic : primer anà a Nàpols i després a Viena, on fou membre del Consell d’Espanya.

Allí publicà les seves obres principals: Tractatus de tacita onerum et condictione repetitione (1723) i Tratado Histórico-Legal del Real Palacio antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona (1725).

Aguilar i Oluja, Josep d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Partidari de Carles d’Àustria. El 1684, durant la guerra amb França, serví de capità a la Coronela de Barcelona.

El 1705 fou un dels ajudants del general anglès Stanhope a l’expugnació de Barcelona, després d’haver-se unit de seguida amb els aliats. L’any 1706 fou capità de la Coronela, durant el primer setge borbònic de la ciutat.

Assistí a la junta de braços del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, celebrada a Barcelona per decidir la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó, també entrà al Consell de Cent de la capital, però, per raons de salut, hagué de dimitir dels seus càrrecs.

El 1714 els borbònics li confiscaren els béns.

Aguilar i Alòs, Josep d’

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, segle XVII – Itàlia ? , segle XVIII)

Polític i militar. Paer de Balaguer, durant la guerra de Successió lluità per la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria.

En la defensa de Barcelona (1703) i en la de Lleida tingué una actuació destacada. Fou veguer de Girona i Besalú. Un dels principals dirigents de resistència en les zones ocupades, on obtingué la victòria de Caldes d’Estrac (1713). Tornà a Barcelona, on romangué fins a la caiguda de la ciutat (1714).

Anà a Mallorca, on lluità contra els filipistes. Després s’exilià a Itàlia.