Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Gualbes -llinatge-

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XVIII)

Llinatge patrici. D’origen incert, habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.

Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins al 1406. La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà.

Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern de la ciutat, procurant d’obtenir càrrecs que els afavorissin econòmicament, com els de clavari, mostassaf, tauler de la taula de canvi, cònsol de mar i, principalment, el de conseller.

Les aliances matrimonials amb membres de l’oligarquia ciutadana donaren com a fruit una elevació dins l’escala social. Al segle XVI ja començaren a enllaçar-se amb els grans llinatges nobles.

Els hereus Gualbes habitaren fins al segle XVIII en un casal prop del Regomir i gairebé tots els membres foren soterrats a Santa Maria del Mar.

Grasset, Vicenç

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII)

Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l’epidèmia de terçanes de l’Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable.

També és autor d’una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).

Grases i Des, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)

Polític. El 22 de juliol de 1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona.

Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l’agost de 1714.

L’11 de setembre, en companyia d’altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l’enemic, Grases tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla.

Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una renda anual de 17 lliures.

Golorons, Dídac

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Ginot, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Arquitecte. D’acord amb una moda renovadora de malaurades conseqüències, cobrí les nobles línies romàniques de la catedral de la Seu d’Urgell amb una reforma d’estil neoclàssic.

La reforma ha estat destruïda modernament, per tal de restablir les línies primitives.

Gelabert, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic.

A la primeria de setembre de 1714, amb Josep Antoni de Ribera, fou l’encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l’enemic.

Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.

Garriga, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat.

Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S’hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l’organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Garriga -família-

1 Resposta

(Vic, Osona, segle XVIII – Barcelona, segle XX)

Família de comerciants i banquers (després Garriga-Nogués), iniciada per Josep Garriga.

Garrido, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Arquitecte. Projectà el campanar de l’església de Sant Feliu de Sabadell (1724-38) i la casa consistorial de Manresa (1737), la construcció de la qual durà fins l’any 1777.

Intervingué en les obres del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1741).

El seu possible fill fou Joan Garrido  (Barcelona ?, vers 1724 – segle XVIII)  Arquitecte. Fou autor de la casa dels Velers o Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (1758-63). Era arquitecte de l’audiència i professor d’arquitectura a Barcelona.