Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Ferrer, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era guanter de professió. O ell o el seu pare destacaren el 1674 en l’organització de la defensa de les costes del Principat contra els francesos.

A les eleccions del 30 de novembre de 1713 sortí elegit Conseller Sisè, al consistori presidit per Rafael Casanova, trobant-se la ciutat en ple setge borbònic. Cooperà molt a la defensa.

Assistí a les sessions del 4 de setembre de 1714, en que fou rebutjada una proposta de rendició feta per l’enemic, i a les dues del dia 11 de setembre, la primera a Can Gorgot, en plena batalla final, i la segona sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de ser feta la crida a parlament.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Ferrer, Blai

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V de Borbó durant la guerra de Successió.

Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques.

En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l’exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.

Ferran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació.

En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Feliu de la Penya i Feu, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare.

Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d’Àustria que venia a alliberar Catalunya. S’incorporà al seguici del nou rei.

Estudiant de Sant Pol

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Nom amb què fou conegut un dels que prengueren les armes contra Felip V de Borbó en 1718-20. Fou capità destacat del Carrasclet.

Quant el cardenal Alberoni, destituït, anava a França, el féu objecte d’una emboscada al lloc de Trentapasses, prop de Sant Celoni (Vallès Oriental).

Esteve i Pera, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític i militar. Fou partidari de Carles d’Àustria.

El 1705 actuà de principal promotor de l’adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller.

El 1706 fou posat al front d’un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V de Borbó.

Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona.

Com a tinent coronel de l’exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Estevanell, Bernardí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. El 1705 fou un dels qui s’alçaren a la plana de Vic contra Felip V de Borbó, el mateix any li fou atorgat per Carles d’Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers.

Combaté a Aragó el 1706. Pel gener de 1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies.

Defensà els accessos d’Osona el 1709, durant l’ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic.

Espinalt i Garcia, Bernat

1 Resposta

(Santpedor, Bages, segle XVIII)

Administrador del correu de València. Membre de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid.

Escriví Atlante español, descripció geogràfica i històrica d’Espanya en tretze volums (1786-89), dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals.

Elies, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVIII)

Escriptor. Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.

Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales (1764), De vita… Augustini Carusi (1765), De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis… comentarius (1777) i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc (1765), i del francès, un tractat piadós (1767).

Duran, Macià

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Pertanyia al Consell de Cent i a la categoria de ciutadans honrats de la capital. Per aquesta darrera condició assistí a les sessions del Braç Reial o popular durant la Junta de Braços reunida a Barcelona (1713). En aquesta avinentesa fou un dels més eloqüents a proclamar la necessitat de continuar resistint contra Felip V de Borbó.

Resultà elegit per a les Juntes del govern provisional. Presidí la de Mitjans. Actuà amb gran zel. Li foren concedits en 1714, amb caràcter més aviat honorífic, els graus militars de sergent major (20 juliol) i de coronel (30 juliol). Assistí a les reunions principals del govern, fins a la fi del setge.

Amb Jacint Oliver, i en companyia del coronel Joan Francesc Ferrer, fou l’encarregat de negociar la laboriosa capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.

Els borbònics li confiscaren els béns, que produïen la renda anual ínfima de 4 lliures.