(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
Asalto, comtat d’El
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Artimbau, Tomàs
(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)
Escriptor. Professà a l’orde dominicà.
L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).
Arrufó, Eloi
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques.
La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Argemir i Creixell, Oleguer
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.
Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.
A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
Argany, Gabriel
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717).
És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d’un Christus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
Andreu i Ferrer, Francesc
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
Andreu, Fèlix
(Barcelona, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial del seu orde.
Publicà diverses obres de devoció mariana.
Aglès -gramàtic, s. XVIII-
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina.
Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.
Abat, Antoni
(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.
En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.
Monnar, Francesc
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era doctor en medicina. Pertanyia al Consell de Cent i el 1708 fou nomenat ciutadà honrat.
Membre del govern provisional català en 1713-14 durant el setge de Barcelona. Per haver estat elegit obrer o prohom antic, ell fou qui prengué el jurament de Rafael Casanova quan assumí el càrrec de Conseller en Cap, el 13 de desembre de 1713.
Participà a les principals reunions del govern, com la celebrada sota les voltes de Sant Antoni a la tarda de l’11 de setembre de 1714, poc abans de la capitulació.
Després d’aquesta, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
