(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l’expedició d’Antoni Francesc de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).
(Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. Era lector del convent de servites de Barcelona. El 1771 era professor de filosofia.
Publicà Sacrae Theologiae conclusiones (1760), exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època.
(Ribagorça, segle XVII – Catalunya ?, segle XVIII)
Guerriller. Durant la guerra de Successió comandà, contra les forces borbòniques, una companyia de voluntaris aragonesos en el front català i en el setge de Barcelona (1713-14).
(Barcelona, segle XVIII – 1957)
Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.
Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.
(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)
Escriptor. Professà a l’orde dominicà.
L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques.
La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.
Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.
A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717).
És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d’un Christus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
Dades dels Països Catalans 