(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor del tractat Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona.
El 1762, arran de la guerra d’Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d’un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d’infanteria lleugera.
(Barcelona ?, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Gravador de l’escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic.
Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).
Probablement fou el pare d’Esteve Boix i Viscompta (Barcelona, 1774 – Madrid, 1829) Gravador. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l’infant Jesús (1806).
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. Publicà versions al castellà de l’Art Poètica d’Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).
Pere Bertran (País Valencià, segle XIV) Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Giner Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d’estudiar llurs drets.
Pere Bertran (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere de Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.
Pere Bertran (Barcelona, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Doctorat a Cervera el 1794.
Autor d’investigacions sobre l’ús del mercuri a la terapèutica de certes malalties.
(Reus, Baix Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
XC Abat de Poblet, el XXXVI dels quadriennals. Fou elegit en 1768, substituint Josep Baldrich.
Cessà en 1772, i fou succeït per Josep Fibla.
(Reus, Baix Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Escultor. Amb Lluís Bonifaç i Massó, esculpí les cadires del cor de la catedral nova de Lleida.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII)
Farmacèutic. Veritable descobridor de l’elaboració de la magnèsia abans que l’anglès Black.
Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.
(Blancafort, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V de Borbó.
Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, el 1726.
