Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Berardo, Francesc

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Mercader. El 1622, després de molts anys de residència a Barcelona, i trobant-se del tot incorporat a la vida catalana, obtingué el privilegi de cavaller, tot i que el rei Felip IV s’hi havia oposat, en principi, per no concórrer en ell cap mèrit per serveis a la corona, sinó únicament una remarcable activitat comercial i ciutadana.

Els seus descendents pròxims serien figures remarcables a la història dels país, com Berardo i d’Espuny i els seus fills.

Berard, Serapi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Cronista i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Girona.

En 1677 escriví una relació de les festes celebrades a Barcelona amb motiu del nomenament de Joan d’Àustria com a primer ministre del rei Carles II, i més tard una altra dels serveis de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1697.

Bellafila, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.

Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.

Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.

Bayetola Cabanilles, Matias

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XVII)

Regent del consell d’Aragó. L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials.

La seva tasca d’inspecció (1635-36) coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid.

Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640.

Basil -pintors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors i dauradors.

Localitzada a les comarques de Vic i de Ripoll, es desconeixen la major part dels seus membres, ja que firmaven les obres només amb el nom de família: los Basil.

D’entre els que se’n té notícia destaquen:

Francesc Basil  (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l’any següent. També féu obres per a d’altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló.

Felip Basil  (Catalunya, segle XVIII)  Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l’agulla (Osona).

Barra, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Artiller. Mestre de l’escola militar establerta llavors a Barcelona.

Escriví un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica: Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors, impresa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.

Aymerich, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)

Noble. A l’inici de la guerra dels Segadors, manava un dels cossos de forces catalanes que es posaren en campanya, des de Lleida, pel desembre de 1640, amb el propòsit de distreure l’atenció de l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que avançava cap a Barcelona des de Tortosa, i d’infondre respecte al que s’alineava a la frontera d’Aragó.

Fruit d’aquestes maniobres diversives fou la reeixida incursió a Tamarit de Llitera, primer èxit franc de les armes de la Generalitat en aquella guerra, que es trobava llavors als seus començos. Passà després a Barcelona.

En 1641 hi rebé secretament el delegat francès Argenson, per donar-li la benvinguda a la ciutat, on el nou vingut entrà sense fer pública la seva arribada.

Armengol, Guillem d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Cavaller. El 1640 tenia encomanat el castell del Pertús. Complint les ordres rebudes, s’hi tancà amb algunes forces i bloquejà el pas de les tropes espanyoles que es trobaven destacades al Rosselló.

Produí així una important dificultat a l’exèrcit de Juan de Garay, el qual es veié impossibilitat, al principi del conflicte entre Felip IV i la Generalitat catalana, d’intervenir com projectava sobre l’Empordà.

La maniobra tingué un valor estratègic que influí sobre les fases inicials de la guerra.

Arce, Juan de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII)

Militar. Comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig).

Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló (maig-juny 1640).

Arbús, Samsó

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Catalunya ?, segle XVII)

Impressor. Fou el primer que s’instal·là a Perpinyà (vers 1584), d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500.

La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma (1584).

La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598; el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas.