(Catalunya, segle XVII)
Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya el 1640.
Com a tal, tingué un paper destacat al complex procés polític que desfermà la guerra de Separació i la reconeixença, com a sobirà de Catalunya, del rei Lluís XIII de França, després d’uns dies de constitució del Principat en república independent.
(Barcelona, segle XVII)
Impressor. Formà part de la impremta de Sebastià de Cormellas abans de tenir-ne de pròpia.
Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada… Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d’altres.
(Catalunya, segle XVII)
Pintor. Citat a Barcelona el 1663.
L’any 1682 contractà la pintura d’un quadre per a l’església de les caputxines, a Manresa, i el 1663 en pintà cinc més per a l’església de Sant Miquel, també a Manresa.
És autor d’una Immaculada (1687) per a la capella de la paeria de Cervera, que es conserva al Museu Duran i Sanpere d’aquesta ciutat.
(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)
Impressor. Consten obres seves del 1604 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica, de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme (1668).
(Barcelona, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)
Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d’una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe.
El 6 novembre 1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l’esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L’operació culminà dos dies després amb l’alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera.
En 1647, per ordre del despòtic virrei francès Pere de Marca, que no tolerava crítiques a la seva desconsiderada actuació, fou detingut i exiliat. Presoner a Perpinyà, el mariscal Marchin li permeté la llibertat de moviments dins la ciutat, desaprovant la detenció de què era objecte Amat.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona.
És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la seu d’Urgell (1616-17), i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Argenter. És autor de la custòdia de la catedral de Tortosa (1646).
L’obra desaparegué en 1811, en entrar a la ciutat les tropes franceses del mariscal Suchet.
(Catalunya, segle XVII)
Militar. Mestre de camp de l’exèrcit català a l’Empordà durant la guerra dels Segadors.
A la fi del 1640, quan el Diputat Militar Francesc de Tamarit passà a Barcelona per assumir el comandament de la defensa contra l’avanç del marquès de los Vélez, Alemany fou un dels caps superiors que restaren cobrint el front del nord.
(Lleida, segle XVII – ?, segle XVII)
LXXII Abat de Poblet, el XVIII dels quadriennals. Fou elegit en 1692, succeint Pere Virgili.
L’arquebisbe de Tarragona, Josep Llinars, consagrà l’església major durant el seu abadiat, el 13 de novembre de 1693.
Albert cessà l’any següent. Fou elegit successor seu Josep Rosers.
(Catalunya)
Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.
La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l’Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del segle XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882).
El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany.
El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del segle XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà.
Modernament ha estat objecte d’una versió coral lliure, d’Eduard Toldrà, amb el títol original.
Dades dels Països Catalans 