Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Calders i de Ferran, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Senyor de les baronies de Segur i de Pierola.

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a la bosses d’insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l’administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639.

Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (maig 1640).

Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang.

Calders, Lluís Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Militar. Conseller en cap de Barcelona (1639), obligat per un avalot popular es dirigí a Salses (Rosselló) a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa (gener 1640).

Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona. Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores.

Cabanyes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d’Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets.

Cabanes, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)

Frare dominicà. Fou prior del Convent de Predicadors de Girona des de 1672.

És autor d’Espejo de amor, imán de la voluntad, camino del cielo, María Santísima (Barcelona 1633, que fou reeditat a Girona el 1689).

Burgada, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.

Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.

Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.

Bru, Jaume de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella.

Després de l’entrevista amb Richelieu (gener 1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d’una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa.

Broquetes, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Teòleg i escriptor. Arxiprest d’Àger.

Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada.

Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l’ensenyament i en la predicació.

Boquet, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. El 1632 assistí el conseller Jeroni Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat.

Formà part d’una comissió que s’oposà (1639) a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França. El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid.

Boixadors i d’Erill, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Militar. Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens. Fou creat comte de Savallà el 1599.

L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa. Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se el mes de desembre.

Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa (1641).

Es casà amb la pubilla dels Pacs i Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp) i de Bunyolí (Mallorca), i per això durant algunes generacions els caps de la família es cognominaren Pacs.

El seu germà fou Dimes de Boixadors i d’Erill  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, el 1572, contra la flota turca. L’homònim que es destacà a la defensa del Rosselló el 1543 és possiblement un altre personatge.

Boixadors, Bernat de -segle XVII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII)

Comte de Savallà. El 1640 la Generalitat el nomenà primer comandant suprem a la frontera de Tortosa.

Intentà frenar la marxa de l’exèrcit del marquès de los Vélez, que sortia de Tortosa. Instal·là el seu quarter general a l’Hospitalet de l’Infant, d’on hagué de retirar-se, davant l’avanç enemic i després d’un combat, l’11 de desembre de 1640.

Aplicà un pla d’establiment de petites guarnicions de contenció, que obligà l’enemic a disputar alguns encontres importants i a allargar bastant el temps esmerçat per arribar a Barcelona.

Així fou possible que a la capital i als seus voltants hom fes una mobilització que permetria de disputar victoriosament la batalla de Montjuïc, el dia 26 de gener de 1641. Aleshores ja havia pres el comandament superior el diputat militar Francesc de Tamarit.

La gestió de Bernat fou en tot cas, sota una aparença potser poc brillant a causa de la situació crítica i de la manca de forces, però del màxim rendiment possible dins les circumstàncies.