(Perpinyà, segle XVII)
Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659.
Fou succeït pel seu fill Joan Bartau, que, alguns anys després de l’annexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel.
Bartau, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Barrufet, Pere
(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)
Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.
Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).
Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.
Bardaixí, Antoni de -polític, s. XVI/1609-
(Ribagorça, segle XVI – 1609)
Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de:
Cristòfor de Bardaixí i Servet (Ribagorça, segle XVII) Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou el pare de:
Pere de Bardaixí i d’Ascon (Benasc, Ribagorça, 1611 – Ribagorça, després 1677) Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884.
Barceló, Antoni
(Illes Balears, segle XVII)
Lul·lista. Exercí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca.
És autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig (De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri… Raymundi Lulli, 1668-93).
Barberà -varis bio-
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
Barba, Àlvar Alfons
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà.
És molt valuosa per a l’època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N’hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).
Ballester -varis bio-
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
Balle, Nadal
(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)
Escultor. Fou autodidacta. Treballà el marbre amb remarcable aptesa.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
Baldó, Lluís
(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)
Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.
Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.
El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.
Armengol, Eliseu
(València, segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València.
Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata.
És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.
Dades dels Països Catalans 