Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Boïl i Soler, Felip

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – ?, després 1459)

Cavaller errant. Fill de Felip de Boïl. Acompanyà Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia (1432) i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435).

Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa (1442), que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc.

De retorn a València, Boïl bescanvia amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla.

Fou el pare de:

Ramon Boïl i de Vilanova  (País Valencià, segle XV – Pisa, Itàlia, 1473)  Acompanyà al cardenal Roderic de Borja a Itàlia i morí en el naufragi de la seva nau a Pisa (1473). Fou el pare de:

Joan Àngel Boïl i Valeriola  (País Valencià, segle XV)  Canvià el seu cognom pel de Boïl d’Arenós per rebre l’herència de la seva cosina germana Aldonça d’Arenós. Fou l’avi de:

Joan Boïl d’Arenós i Martí  (País Valencià, segle XVI – 1609)  Recuperà per les armes la baronia de Boïl, ocupada per un cavaller aragonès. Com a capità d’un terç prengué part en la lluita contra els moriscs revoltats a Granada. Fou l’avi de:

Pere Boïl d’Arenós i Mercader  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Borriol. Fou creat marquès de Boïl el 1630.

Blanquer, Jaume

1 Resposta

(Sineu, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca, segle XVII)

Escultor. Assolí una gran fama. El 1627 fou nomenat gravador de la Seca de Mallorca.

Entre les seves obres són dignes d’esment especial el Sant Francesc de l’església d’aquesta advocació, a Palma, i les figures de la capella de Corpus a la seu mallorquina.

Bestard, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca.

És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.

Bernat, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Dramaturg. Publicà a Palma de Mallorca una Comèdia de la general conquista de Mallorca (1683).

Aquesta constitueix una de les mostres no gaire nombroses de teatre profà català durant el període decadent; és representà sovint i fou imitada per Miquel Bover i Ramonell.

Berard, Quirze

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Besalú ?, Garrotxa, segle XVII)

Monjo benedictí. Publicà el 1682 una obra relativa al sagrament de la confessió.

Benet, Mateu Vicent

Deixa un comentari

(Benimaclet, València, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Bandoler. Destacat cap de quadrilla. Acusat d’haver comés personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols.

Tornà a València com a capità, fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats.

Carles Ros, amb el pseudònim Gabriel Suárez, el féu l’heroi de la comèdia El bandido más honrado y que tuvo mejor fin (València, 1769).

Beltran, Pau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, segle XVII)

Darrer abat triennal de Benifassà. Fou elegit el 1611 i reelegit el 1617.

Del seu temps fou l’entrada del monestir a la Congregació de comunitats cistercenques de la Confederació, i l’adopció del termini abacial general de quatre anys.

Obtingué l’exempció de tributs que el monestir pagava habitualment a la Cúria de Roma.

Bellot, Pere

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Catral, Baix Segura, segle XVII)

Historiador. Beneficiat de la seu d’Oriola i rector de Catral.

És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela (1241-1523), escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments.

Bataller, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVII)

Metge. Es doctorà a la universitat de València.

Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti (1661), en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular.

Basa, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Basa  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.

Josep Basa  (Palma de Mallorca, 1657 – 1732)  Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.