Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Misteri de Santa Àgata

(Catalunya, segle XVI)

Obra dramàtica hagiogràfica anònima. Descoberta i publicada per Nolasc del Molar.

En un llenguatge força pur, descriu el martiri de la “gloriosa santa Àgata” seguint amb força fidelitat el relat de la seva passió llegendària, a través de la Legenda aurea o d’un text semblant.

Només se’n conserven quatre-cents vuitanta sis versos i no se sap com era resolt el final de l’obra.

Més que no pas la seva tècnica, essencialment medieval -ben remarcable-, i el seu valor literari, no gaire gran, interessa el tractament realista d’alguns dels seus personatges -sobretot una alcavota, Afrodísia, dotada de “lo saber de Celestina”, les seves filles, prostitutes, i un jove galant-, que diferencien aquest misteri dels altres de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen en certa manera a l’esperit renaixentista.

Miró, Gabriel

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)

Metge. Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró. Estudià a Montpeller.

Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França.

Autor d’un tractat de pediatria: De regimine infantum tractatus tres amplissimi (1544).

Fou fill seu el també metge Francesc Miró.

Miralles, Joan de

(Catalunya, segle XVI)

Eclesiàstic. Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès. El 1527 donava ordres a Barcelona, seu vacant.

Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530. El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona.

Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès.

Micó, Francesc

(Vic, Osona, 1528 – Barcelona, 1592)

Botànic. Estudià formació a la Universitat de Salamanca.

Es pot afirmar que fou el primer botànic català amb una metodologia científica: estudià la flora de la costa de Llevant, la del massís de Montserrat i la del Guadarrama.

Linné acceptà el nom de Verbascum miconii per batejar científicament l’orella d’ós o herba morena.

Publicà Las vistas de Montserrat i Alivio de sedientos (1576), en la qual tractà de la possibilitat que hi ha de refrescar la beguda amb neu fosa.

Destruí la creença popular del perill que oferia l’aigua de glaç.

El seu germà Josep Micó  (Catalunya, segle XVI), fou astrònom i teòleg. Fou catedràtic de teologia a Barcelona. Escriví una memòria sobre el cometa aparegut el 8 de novembre de 1577.

Merola, Jeroni

(Balaguer, Noguera, segle XVI)

Escriptor. Catedràtic de la Universitat de Barcelona.

És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina.

Medina, Gil de

(Castella, segle XVI)

Escultor. Establert a Catalunya. Tenia l’obrador a Sarral (Conca de Barberà).

L’any 1540 contractà un retaule d’alabastre per a l’església del Carme de Perpinyà, i el 1545, les imatges de la Verge i de sant Cristòfor, del mateix material, per a la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.

També obrà les columnes i els capitells clàssics (1540) de les lògies del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Mateu, Pau

(Barcelona, segle XVI)

Arquitecte. Mestre d’obres i de les fonts de Barcelona.

Vers l’any 1499 treballà a la capella de l’hospital de Sant Salvador, fora ciutat.

Col·laborà amb Gabriel Pellicer a la façana plateresca de l’església de Sant Miquel (1516) i a Sant Martí de Provençals (1524).

Realitzà també diverses obres al palau de la Generalitat i al monestir de Pedralbes (1532-33).

Mates, Joan -pintor, s. XVI-

(Girona, segle XVI)

Pintor. D’antuvi va treballar a Girona, però l’any 1577 es trobava a Barcelona i realitzà la pintura de les portes del retaule de Sant Joan, del gremi dels fusters, a la seu barcelonina; amb un estil renaixentista, són representats sant Joan i sant Marc entre altres que figuren a la predel·la.

El 1580, associat amb Joan Moles, pintà el retaule major de Calella.

Masdovelles, Joan de

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan de Masdovelles, encara que podria tractar-se de la mateixa persona.

És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l’Ateneu.

La major part són cobles d’endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D’altres de caràcter galant tenen més interès.

Escriví també una cançó en castellà.

Marquet i Ponçgem -germans-

Eren fills de Francesc Marquet.

Galceran Marquet i Ponçgem  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Fou cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537.

Ramon Marquet i Ponçgem  (Catalunya, segle XVI – 1564)  Fou conseller tercer (1534-35 i 1538-39) i segon (1553-54) de Barcelona. La seva herència passà, al morir sense fills, al seu nebot Francesc Albanell i Marquet.