Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Forner, Jaume

5 Respostes

(Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1555)

Pintor. Estigué actiu a Perpinyà des de l’any 1516 fins al 1527 i, posteriorment, s’establí a Barcelona.

És autor del retaule de Santa Peronella, a la seu de Perpinyà (1524), el de Sant Quirze de Colera (1531), el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, el de Santa Agnès de Malanyanes (1535-36, Museu Diocesà de Barcelona), el de Sant Vicenç de Malla (1553) i probablement de l’antic del Vinyet de Sitges (1544), avui a l’hospital de la vila.

El seu estil és plenament renaixentista, amb uns trets arcaïtzants que el fan més popular.

Fou el pare de Jaume Forner  (Catalunya, segle XVI)  Pintor. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.

Font-rúbia, baronia de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que el segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou. Passà als Hospital, als Merlès i als Erill.

A la primera meitat del segle XIX pertanyia als marquesos de la Manresana.

Fontanet, Gil

1 Resposta

(Ivorra, Segarra, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l’estil gòtic i el renaixentista.

La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bartolomé Bermejo (1495).

També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc.

Fontanet -família-

Deixa un comentari

(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.

Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l’Armentera.

Lluís Benet fou també rebel a Joan II el Sense Fe, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà.

Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d’Aldonça.

Un altre fill seu fou Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyor de Boixadors. Féu hereu al seu fill:

Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d’Ivorra  (Catalunya, segle XVI)  Senyor de Boixadors. Morí sense descendència i l’heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Foixà. Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel.

Tingué litigi amb el comte d’Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529).

Foren fills seus Galceran de Foixà-Boixadors i d’Escales (el successor) i:

Gaspar de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Veguer de Girona.

Rafael de Foixà i d’Escales  (Catalunya, segle XVI)  Prior de la capella del castell de Foixà.

Foixà i de Cruïlles, Galceran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel. S’apoderà de les senyories de Romanyà i d’Albons, però fou condemnat a restituir-ho (1540).

En realitat, però, li fou adjudicada l’herència pel fet de no haver-hi descendència directa d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera, i, malgrat que el plet que sobre això tingué amb Cosme de Vallgornera, marit d’Elisabet de Sarroca, les senyories passaren a la seva filla:

Damiata de Foixà i de Millars  (Catalunya, segle XVI)  Muller de Rafael de Vallgornera i de Foixà. Heretà del seu pare les senyories de Romanyà i Albons.

Foixà i de Bordils, Berenguer de

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Maçanet. Fou l’iniciador d’aquesta línia.

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors i de Caterina de Bordils. Obtingué l’herència materna.

Casat amb Eulàlia de Camporrells, filla dels senyors de Cabrera i de Vallbona.

Llur nét fou Martí Joan de Foixà i de Vilana.

fogatge

Deixa un comentari

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XVI)

Impost. Recompte de focs o llars que tenia per objecte facilitar el cobrament d’impostos. Equivalia a un cens de caps de família que s’enregistrava en els anomenats “llibres de focs”.

La seva modalitat de confecció i de rigorositat depenia dels acords pactats entre el sobirà i les corts, sobretot de si s’havia acordat una quantitat global o un tant per foc.

Les corts i el rei acostumaven a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs: algunes vegades en quedaven exempts els pobres, unes altres els jueus o els moros, i d’altres, els eclesiàstics.

Ferrer, Jaume (II) -pintor-

2 Respostes

(Lleida, segle XV – 1461)

Pintor. Possiblement fill de Jaume (I) Ferrer, influït per Bernat Martorell.

És autor del retaule de Verdú (vers 1434, al Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439.

El 1457 pintà el retaule d’Alcover. Hom conserva el de Sant Julià d’Aspa (Museu Diocesà de Lleida) i un retaule de Sant Jeroni (col·lecció Fontana, Barcelona). Treballà amb Pere Teixidor cap al 1439.

Fou un colorista excel·lent del segon període gòtic internacional català.

El seu taller va ésser continuat pel seu fill Mateu Ferrer   (Lleida, segle XV – segle XVI)  Pintor. Documentat a Sixena el 1503. Resta d’ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).