Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Ferran -família mestres correus-

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Família. Des de mitjan segle XVI ostentà el càrrec de mestre de correus. El primer que fou elegit per terna, el 1539, fou:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Hoste de correus. Aconseguí de Carles I de Catalunya, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI)  Mestre de correus. El 1565 Felip II de Catalunya confirmà la successió al seu fill, també anomenat:

Antoni Joan Ferran (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Mestre de correus. El càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis. Fou succeït el 1610 pel seu fill:

Felip Ferran i Alcate (Barcelona, segle XVII – 1662)  Mestre de correus. Arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana (Tassis). El 1662 el càrrec passà al seu fill Antoni Ferran.

Farsa d’en Cornei

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del segle XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats).

L’obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular.

Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).

Espinal -llinatge-

2 Respostes

(Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XIX)

Llinatge d’imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines.

El més antic conegut és Isidre Espinal  (Santa Maria d’Oló, Moianès, segle XVI – Sarral, Conca de Barberà, segle XVI)  Imaginaire. Contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

Espanyol, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Pedagog. Ciutadà de Barcelona.

Ensenyà primeres lletres als infants que duien amb ells preceptors que assistien a les classes de l’Estudi General.

Promogué que el Consell de Cent establís la primera escola pública al carrer de la Canuda, substituint un petit cobert construït abans al pati de la universitat.

Escòcia, Sebastià d’

Deixa un comentari

(Cigales, Castella, segle XV – Barcelona, segle XVI)

Llibreter i impressor. D’origen probablement escocès, establert a Barcelona i a València almenys entre el 1487 i el 1500.

Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, continuà els negocis a València el 1488 a causa potser del procés inquisitorial dut a terme a Barcelona contra la seva mare.

De nou a Barcelona, treballà (1497) com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat (1500) per a imprimir un Flos sanctorum en català.

Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens, Antoni (II) d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Baró d’Anglesola. Fill i hereu de Joan d’Erill i de Requesens. Foren germanes seves Anna i Maria d’Erill i Bertran, i Joana d’Erill i d’Aimeric.

Obtingué per sentència (1553) la meitat de la litigiada baronia d’Anglesola.

Figuravà entre els catalans que es distingiren molt, el 1531, a la guerra d’Hongria.

Fou pare d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea.

Encontre, processó de l’

Deixa un comentari

(Països Catalans, segle XVI)

Nom donat, a diverses poblacions, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altra la de la Mare de Déu.

L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses (per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta, entre mostres d’alegria. Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat.

Sembla que sorgí a la fi del segle XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc.

Destorrent i Casa-saja, Pere

3 Respostes

(Barcelona, vers 1415 – 19 maig 1462)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca.

Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan segle XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya.

L’any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d’haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Pere Destorrent i Sirvent  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).

Desplà

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Desi, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)

Pintor i eclesiàstic. Fill del pintor Julià Desi. Documentat a la darreria del segle.

El 1576 contractà la decoració de la capella del Sagrament de la catedral de Tortosa. El 1599 féu el retaule de la casa del Consell de la mateixa ciutat, del qual formaren part l’oli la Mare de Déu dels Procuradors (a la casa de la ciutat), i altres peces (al Museu de Tortosa).

Uns altres fragments conservats a la capella del palau episcopal semblen pertànyer al seu retaule de Sant Sebastià.

El seu germà Vicenç Desi col·laborà amb ell.