Arxiu d'etiquetes: segle XVI

González -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).

Bartolome González  (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)  Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.

Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)

Joan Àngel González  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.

Josep González  (País Valencià, segle XVI – 1584)  Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.

Gomis -varis bio-

2 Respostes

Joan Gomis  (Illes Balears, segle XVI)  Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).

Miquel Joan Gomis  (València, segle XVI – després 1570)  Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.

Pere Gomis  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Gil -varis bio-

1 Resposta

Francesc Gil  (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606)  Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.

Joan Tomàs Gil  (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII)  Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.

Joaquim Gil  (València, 1767 – després 1827)  Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).

Josep Gil  (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828)  Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.

Pere Gil  (País Valencià, segle XVI)  Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.

Giginta, Francesc -varis-

2 Respostes

Francesc Giginta  (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453)  Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522)  Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).

Geli, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI)

Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany.

Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya.

El seu fill Berenguer Geli (vers 1559-1629) el succeí en el càrrec.

Gays, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Prelat. Fou arquebisbe de València durant el regnat de Felip II.

Gavarda, mestre de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Fou l’autor del retaule del Villar (Serrans) -encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap al 1527- i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes.

Acusa una reiterada tendència pels efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats.

Hom li atribueix també un retaule de la col·lecció Lemaire de París, i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda.

Garcia, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.

Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.

Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.

Garcia, Francesc -teòleg-

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.

Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.