(França ?, segle XV – Illes Balears, segle XVI)
Escultor. Establert a Mallorca.
És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S’hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas.
(València, segle XVI)
Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585.
El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca.
Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Bisbe d’Elna i cardenal. Fou successivament vice-secretari del papa Alexandre VI, bisbe d’Elna, patriarca de Constantinoble, legat pontifici a França i cardenal diaca (1503).
Fou enterrat a Sant Pere de Roma.
Cristòfol Fiol (Manacor, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629) Frare dominicà. Fou predicador general de l’orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.
Joan Fiol (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1652) Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.
Pere Fiol (Palma de Mallorca, segle XVI) Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.
Honorat de Figuerola (València, segle XVI – 1608) Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.
Joan Figuerola (València, segle XIV) Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.
Joan Martí Figuerola (València, segle XVI) Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.
Pere Figuerola (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.
(País Valencià, segle XVI)
Pintor. Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino.
És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa (Llotja), de la taula Miracle del cavaller de Colònia (sa Vall) i del tríptic de Mendia, de Manacor (Museu Diocesà).
(València ?, segle XVI)
Poeta i brodador d’ofici. Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia.
Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de Sant Honorat (València 1513), i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo (edició d’Anvers del 1557).
Publicà, en col·laboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció… En lloors de la Sanctíssima Creu (València 1515).
(País Valencià, segle XVI)
Poeta. El 1532 concorregué al concurs poètic celebrat a València en honor a la Concepció de Maria.
Dades dels Països Catalans 