Arxiu d'etiquetes: segle XV

Marimon -varis bio-

1 Resposta

Bernat de Marimon  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.

Joan de Marimon  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

Simó de Marimon  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.

Margarit i Carrillo, Lluís de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill i hereu de Pere Margarit i germà d’Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d’Empordà.

Pare de Pere de Margarit i de Vallseca.

Margarit -varis bio-

2 Respostes

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Margarit, Joan -varis-

3 Respostes

Joan (I) Margarit  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan (II) Margarit i avi de Joan (III) Margarit.

Joan (II) Margarit  (Catalunya, vers 1400 – vers 1456)  Probable fill de Joan (I) Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).

Joan (III) Margarit  (Catalunya, segle XV)  Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.

Mandil, Abraham

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – segle XV)

Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona.

Mallorques, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Militar. Prengué les armes contra Joan II el Sense Fe. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada.

El 1465, durant el regnat de Pere IV de Catalunya, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà.

Mallol, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.

El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.

Maimon Gallipapa

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta hebreu de data incerta, autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones.

Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)

“el Barbut”  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).

Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.

Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

Fou el pare de:

  • Blanca Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
  • Lluís Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV – vers 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
  • Martí Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:

Gaspar Maça de Liçana  (País Valencià, segle XV)  Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:

Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI)  Fou el pare de:

Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:

Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:

Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666)  Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.

Luna -llinatge-

18 Respostes

(Aragó, segle XI – segle XV)

Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.