(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. Actiu a València, incorporà al seu estil les novetats flamenques introduïdes per Lluís Dalmau.
Li són atribuïts el retaule d’Altura (Alt Palància) i el de Santa Caterina (Museu de Belles Arts de València).
(Catalunya, segle XV)
Pintor. És autor del retaule de Sant Martí de Viladrau, obra realitzada en 1482.
(Bruges, Bèlgica, segle XV – València, 1460)
Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l’Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l’antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa.
Fou el pare de Jordi Alimbroot (València, segle XV) Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. No en resta cap obra d’atribució segura.
(Rosselló, segle XV)
Orfebre. Fill de Pere i germà de Joan. Fou el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà.
Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles (Vallespir). Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material, ornat tot amb pedres precioses.
També dirigí l’explotació dels jaciments metal·lúrgics d’Arles i Montboló.
(Rosselló, segle XV)
Família d’orfebres, El fundador de la qual fou:
Pere Alerigues (Rosselló, segle XV) Orfebre. Li es atribuïda una custòdia gran per a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i:
Joan Alerigues (Rosselló, segle XV) Orfebre. Continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a contenir els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare del Déu del Pont, de Perpinyà.
(València, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Pintor de l’escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D’estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per Marçal de Sax.
Li són atribuïts els retaules de la Santa Creu (vers 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York).
També era conegut per Mestre de Gil i Pujades o Mestre d’Alcúdia.
(Catalunya, segle XV)
Pintor. Documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume (I) Ferrer.
(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim. D’influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70.
Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs (València, col·lecció Mascarell), d’una Coronació de la Verge (Boston, Museu de Belles Arts) i d’una Epifania (Vilafranca del Penedès, col·lecció Álvarez), etc.
D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre.
(Catalunya, segle XV)
Frare dominicà. Visqué a Lleida. Estengué pel país la devoció del Roser.
Fou venerat amb culte propi durant bastants anys després de la seva mort.
(Aiora, Vall de Cofrents, segle XV – ?, segle XV)
Metge i poeta. Fou imitador d’Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.
