Arxiu d'etiquetes: segle XV

Ferrer, Jaume -varis-

1 Resposta

Jaume Ferrer  (Illes Balears, segle XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

Jaume Ferrer  (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV)  Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.

Jaume Ferrer  (València, segle XVI – segle XVII)  Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

Jaume Ferrer  (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

Ferrer, Francesc -poeta-

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Poeta. Es relacionà amb els poetes Pere de Torroella i Pere Martines.

Autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort (1452-56), de caràcter misogin, que conté fragments d’obres de tretze poetes contra les dones.

Fa difícil identificar-lo amb una altre poeta homònim autor d’un Romanç de l’armada del Soldà contra Rodes, datat el 1444, i d’altres diferents personatges no identificables com un sol individu.

Ferrer, Francesc -pintor-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Pintor. D’estil de transició cap al gòtic internacional. La seva activitat apareix documentada entre 1398 i 1434. Hi ha possibilitats d’identificar-lo amb l’anomenat mestre de Camelàs.

Se li atribueix un retaule de la Mare de Déu, repartit entre diverses col·leccions. El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà.

Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs.

Fernández de Córdoba, Alonso

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Impressor. Primer impressor de l’estat conegut. Era d’origen jueu i argenter d’ofici.

El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l’alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment.

Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d’aquella ciutat, mentre gestionava l’indult per retornar a València.

Fenollet i Sanç, Lluís de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Bisbe d’Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.

Fenollet i de Malferit -germans-

3 Respostes

Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres  (País Valencià, segle XV)  Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.

Joan de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.

Lluís de Fenollet i de Malferit  (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.

Francesc de Fenollet i de Malferit  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:

  • Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
  • Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Senyor de Guadasséquies.

Fenollet, Lluís de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Senyor d’Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa (País Valencià, segle XV).

Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Fabra -varis bio-

1 Resposta

Gaspar Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

Guerau Fabra  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.

Jeroni Fabra  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

Pere Fabra  (País Valencià, segle XV – 1469)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.

Fabra, Joan -varis-

1 Resposta

Joan Fabra  (València, segle XV – 1462)  Cavaller. El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I d’Antequera trameté a Enric V d’Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l’Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.

Joan Fabra  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23 de gener, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguía les operacions cap al sector d’Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peres Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.