(País Valencià ?, segle XV)
Escriptor. No n’és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l’identifica com a cavaller.
Una família de cavallers d’aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període.
La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable.
(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.
És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.
Eren fills de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu.
Guillem Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – abans 1395) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.
Jaume Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XV) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. També era senyor d’Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.
Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – vers 1418) Es casà amb el mestre racional Pere d’Artés.
Eren fills del darrer matrimoni d’Andreu Guillem amb Sibil·la de Pròixida.
Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida (País Valencià, segle XIV – 1411) Baró d’Agres. L’any 1404 vengué Agres i l’Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l’Alcudiola de Canals. Fou el pare de Pere Guillem, d’Eduard Guillem i de Jaume Guillem Escrivà i de Copons.
Sibil·la Escrivà i de Pròixida (País Valencià, segle XIV – segle XV) Àvia paterna de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI (hom l’havia anomenada, per error, Sibil·la d’Oms).
Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.
Pere Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1425) Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.
Jaume Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XIV – 1429) Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:
Eduard Guillem Escrivà i de Copons (País Valencià, segle XV – 1460/66) Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV) Senyor de l’Alcudiola.
Francesc Escrivà d’Énova (País Valencià, segle XV – 1458) Marit de Dolça, els quals foren probablement parents de Berenguer i de Pelegrina Escrivà.
Antoni Escrivà d’Énova (País Valencià, segle XV) Es casà amb Isabel, i foren pares dels menors (1474) Francesc, Pere i Miquel Escrivà (País Valencià, segle XV).
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIII) Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIII) Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – abans 1348) Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1349) Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).
Jaume Escrivà (País Valencià, 1341 – 1400 ?) Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV) Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan (País Valencià, segle XV – 1477) Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – segle XV) Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).
(València, fi del segle XV – segle XVI)
Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.
Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.
De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.
(País Valencià, segle XV)
Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.
Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.
L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.
La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.
Dades dels Països Catalans 