(Lleida, segle XV)
Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista.
Publicà l’obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.
Galab
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Gaeta
(Laci, Itàlia)
Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.
Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.
Frederic d’Aragó, Guillem
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Fill natural de Frederic III de Sicília. Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia.
Fou nomenat successor del regne de Sicília en el cas de que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència.
Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besnéta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore.
Franc, Joan
(València ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament.
El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda.
Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep.
Fornés -varis bio-
Forner, Pere
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Pintor. Establert a Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat). Deixeble seu fou Joan Moreno.
Fou una figura important del moviment pictòric sorgit en aquella època a la seva comarca.
És ignorat el seu possible parentiu amb el contemporani Bartomeu Forner.
Forner, Bartomeu
(Catalunya, segle XIV – Maestrat ?, segle XV)
Pintor. Treballà al Maestrat. Estigué en relació amb Pere Forner, del qual era possiblement germà o fill.
Foix i de Navailles, Isabel de
(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.
El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.
Foix, Joana de
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Dama. Era muller de Joan I de Cabrera, comte de Mòdica, amb el qual visqué a Sicília.
Fills seus foren Joan II, vescomte infant, mort aviat, Anna I de Cabrera, que heretaria Mòdica i es casà amb Fadrique Enríquez, i Carles i Caterina, que moririen joves.
Figueres -varis bio-
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
Dades dels Països Catalans 