(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Bisbe d’Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.
Fenollet i Sanç, Lluís de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Fenollet i de Malferit -germans-
Eren fills de Lluís de Fenollet i de Torres (País Valencià, segle XV) Senyor d’Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486.
Joan de Fenollet i de Malferit (País Valencià, segle XV – segle XVI) Senyor d’Annauir. Originà una branca que s’extingí a la fi del segle XVII.
Lluís de Fenollet i de Malferit (Xàtiva, Costera, segle XV – 1492) Cavaller. Gendre del primer comte d’Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. Fou el pare de Francesc de Fenollet i de Centelles.
Francesc de Fenollet i de Malferit (País Valencià, segle XV) Senyor de Guadasséquies. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Fou el pare de:
- Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd (País Valencià, segle XV – segle XVI) Senyor del Genovés, Xiu i Fenollet. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d’Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s’extingí el 1871.
- Cosme de Fenollet i Sanç de Castellverd (País Valencià, segle XV – segle XVI) Senyor de Guadasséquies.
Fenollet, Lluís de
(País Valencià, segle XV)
Senyor d’Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa (País Valencià, segle XV).
Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres.
Falcó -pintors-
(València, segle XV – segle XVI)
Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.
El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó (València, segle XVI – 1556) Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:
Nicolau (II) Falcó (València, vers 1500 – 1560) Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:
- Onofre (II) Falcó (València ?, 1520/23 – segle XVI) Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
- Nicolau (III) Falcó (País Valencià, segle XVI) Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:
Onofre Dionís Falcó (País Valencià, segle XVI) Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.
Fabra -varis bio-
Gaspar Fabra (País Valencià, segle XV) Cavaller. Germà de Joan. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l’any 1476, juntament amb la conquesta d’Almansa i altres places. Per compte de l’infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.
Guerau Fabra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III el Cerimoniós, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.
Jeroni Fabra (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.
Pere Fabra (País Valencià, segle XV – 1469) Cavaller. Germà de Joan. En unió d’aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d’armes dit Paso Honroso, a Lleó.
Fabra, Joan -varis-
Joan Fabra (València, segle XV – 1462) Cavaller. El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I d’Antequera trameté a Enric V d’Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l’Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.
Joan Fabra (País Valencià, segle XV) Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23 de gener, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguía les operacions cap al sector d’Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peres Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.
Estanya -escriptor-
(País Valencià ?, segle XV)
Escriptor. No n’és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l’identifica com a cavaller.
Una família de cavallers d’aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període.
La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable.
Espejo, Lope de
(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.
És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.
Escrivà i Romeu -germans-
Eren fills de Joan Escrivà i Garcia, i de Maria-Eiximenis Romeu.
Guillem Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – abans 1395) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Jaume. Es casà amb Brunissenda i foren pares de Jaume Escrivà.
Jaume Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XV) Senyor de la baronia de Patraix, que tingué en indivís amb el seu germà Guillem. També era senyor d’Alaquàs. Es casà amb Geraldona de Romaní, i foren pares de Manfred Escrivà i de Romaní.
Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu (País Valencià, segle XIV – vers 1418) Es casà amb el mestre racional Pere d’Artés.
Escrivà i de Pròixida -germans-
Eren fills del darrer matrimoni d’Andreu Guillem amb Sibil·la de Pròixida.
Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida (País Valencià, segle XIV – 1411) Baró d’Agres. L’any 1404 vengué Agres i l’Alcudiola de Canals a Ramon Despuig, però el 1413 la seva vídua Blanca de Copons recuperà l’Alcudiola de Canals. Fou el pare de Pere Guillem, d’Eduard Guillem i de Jaume Guillem Escrivà i de Copons.
Sibil·la Escrivà i de Pròixida (País Valencià, segle XIV – segle XV) Àvia paterna de Roderic de Borja, el papa Alexandre VI (hom l’havia anomenada, per error, Sibil·la d’Oms).
Dades dels Països Catalans 