Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Martí -varis bio-

2 Respostes

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Marcó, Pere

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XVIII – Franja de Ponent, segle XIX)

Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina.

No accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (març 1840).

Marcè i Santaló, Pere

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVIII – segle XIX)

Teòleg i poeta. El 1806 publicà, a Barcelona, el llibre Los set salms penitencials en versos catalans, segons lo sentit literal.

Maleïdes, les

Deixa un comentari

(Ribagorça)

Nom literari donat per alguns escriptors del segle XIX al massís de la Maladeta.

López i Orellana, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. Fou poeta bilingüe.

Lladó, Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Escultor. Fou deixeble d’Adrià Ferran i Vallès.

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.

Llàcer, Joan B.

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, segle XVIII – València, segle XIX)

Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València.

El 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco.

Laporta, Manuel

1 Resposta

(Morella, Ports, segle XIX – França, segle XIX)

Músic. Milità en el carlisme, fet que l’obligaria a exiliar-se a França.

A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.

Laborda i Campo, Agustí

Deixa un comentari

(Barbastre, Aragó, segle XVIII – València, 1774/76)

Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749.

Es féu famós per l’edició d’auques, romanços i d’altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819) i de la seva filla:

Maria Teresa Laborda i Devís (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressora. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot:

Agustí Laborda i Galve (València, segle XIX – 1864)  Impressor. Continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.