(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Gravador i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Palma. Pertanyia a la família dels artistes del seu cognom.
La seva activitat com a gravador no fou gaire intensa.
Francesc Montaner (Palma de Mallorca, segle XIX) Pintor i gravador. Fou mestre de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.
Hipòlit Montaner (Catalunya, segle XVII) Jurista. Escriví unes addicions a una obra d’Antoni Olibà.
Joan Montaner (Illes Balears, segle XVII – Roma, Itàlia, segle XVII) Pintor. Estudià a Roma, on s’establí. Fou el pare dels germans Montaner i Upe.
(País Valencià, segle XIX)
Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat.
Dirigí el diari de València “El Mensajero”, i col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Fou catedràtic a Cadis (Andalusia).
(Elna, Rosselló, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. El 1806 publicà la seva traducció Los set Salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo.
El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d’Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d’Alcàsser, senyora d’Aielo i Cairent.
Els darrers representants d’aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Erudit. És autor d’un Libro de selectas noticias, conjunt d’anotacions d’interès corresponents als anys 1788-1806.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Conreà la pintura floral i els temes històrics.
El 1779 fou premiat per l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou nomenat individu de mèrit el 1784.
(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)
Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.
La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.
Foren fills seus:
(País Valencià, segle XIX)
Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.
A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.
Fou el pare de Josep Mateu i Garín (València, segle XIX – Madrid, 1891) Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.
(Illes Balears, segle XIX)
Escultor. Deixeble d’Antoni Llabrés.
Entre les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Caterina Tomàs (Sóller, església de Jesús) i del B. Nicolau (Palma de Mallorca, les Òrfenes).
Dades dels Països Catalans 