(Catalunya, segle XIX – París, França, segle XIX)
Cantant i pianista. Visqué durant trenta-dos anys a París, dedicat a l’ensenyament del cant i del piano.
És autor d’algunes composicions.
Aleu, Narcís
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: segle XIX
Albertí, Jaume
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
Alabern, Joan
(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Destacà durant el primer quart del segle XIX. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.
Fou el pare de Pau i de Ramon Alabern i Moles.
Aguilar, Manuel
(Catalunya, segle XIX)
Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l’etiologia contagiosa de la febre groga.
Abadal i Casamitjana, Joaquim
(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)
Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX) Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.
Montaner, Francesc -guerriller-
(Berga ?, Berguedà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller. El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista.
Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes.
Montaldo, Pere
(Barcelona, segle XIX – Estats Units d’Amèrica, segle XIX)
Advocat i polític. Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terradas, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del liderat de Joan Prim.
Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’“El Republicano”.
El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA.
Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo (Illinois), i en esclatar la guerra de Secessió (1861) ingressà als rengles federals; fou ferit a la batalla de Murfreesboro.
Monfort, Antoni
(Catalunya, segle XIX)
Impressor. El 1825 establí a Barcelona el primer taller dedicat exclusivament a treballs de litografia. Funcionava a l’edifici de la casa Padellàs, aleshores al carrer de Mercaders.
Després es traslladà a la Riera de Sant Joan, on treballava en unió del seu fill o parent, Josep Monfort.
Monet, Joan Antoni
(Catalunya ?, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII de Borbó, fou nomenat (1832) ministre de la guerra.
Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest (1833), i traslladat amb el mateix càrrec a les Balears.
Món i Velarde, Romuald
(Catalunya, segle XVIII – Sevilla ?, Andalusia, segle XIX)
Prelat. El 1804 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Francesc Armanyà.
La seva prelatura resultà accidentada, a causa de la guerra del Francès.
El 1816 passà a regir la seu de Sevilla, i fou succeït a Tarragona per Antoni Bergosa.
Dades dels Països Catalans 