(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Artista. Era daguer de professió. Tingué gran fama com a pessebrista.
Presentava els seus conjunts en forma de diorames, els quals eren objecte de comentaris molt favorables.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Era coronel del regiment de Barcelona.
Es distingí lluitant contra la invasió napoleònica. Fou un dels primers que s’alçaren a Catalunya contra l’ocupació francesa.
(Ponts, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Patriota. Es trobava a Girona en escaure’s el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques.
Participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sergent.
(Barcelona, s XIX)
Poetessa. Usava el pseudònim de Maria de la Mercè d’Arsay. Morí essent encara molt jove.
Havia publicat nombroses composicions a la premsa catalana.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Pintor. Obtingué diversos premis. Conreà especialment el paisatge.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.
(Barcelona, segle XIX – Roma ?, Itàlia, segle XIX)
Escultor. Treballà part de la seva vida a Roma, on assolí bon prestigi.
(Barcelona, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador.
Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841.
(Alcoi, Alcoià, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Gravador. Deixeble de Tomàs Carles Capuz.
Obtingué premis a les exposicions de Madrid (1862) i Barcelona (1871).
(Països Catalans, segle XI – segle XIX)
Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats.
A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del segle XV, fou creada el 1228.
També n’hi havia a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d’Almoina d’En Conesa, i a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 