Arxiu d'etiquetes: segle XIX

Espinal i Travera, Isidre

(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – 1737)

Imaginer. Descendent d’Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d’Escaladei. Fou el pare de:

Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1741)  Tallista. Fou el pare de:

Isidre Espinal  (Sarral, Conca de Barberà, final segle XVIII – segle XIX)  Tallista. Era autor d’un Sant Crist i d’un sagrari per a l’església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.

Escayola, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Metge. Exercí a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).

Deixà nombrosos escrits mèdics.

Escarrà i Feliu -germans-

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Escaiola, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX)

Terrisser. Era més conegut pel sobrenom de Bolsós.

Excel·lí en treballs artístics, molt estimats a l’època per a aplicacions decoratives, tant en jardins com en temples.

Elias, Ramon

(Lleida, segle XIX)

Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles.

És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O’Donnell (presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I.

Dot i Michans, Joan

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850).

Domènech -varis bio-

Antoni Domènech  (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX)  Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).

Climent Domènech  (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)  Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.

Francesc Domènech  (Vic, Osona, segle XVII)  Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.

Ignasi Domènech  (Barcelona, segle XIX)  Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.

Jeroni Domènech   (València, segle XVI)  Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.

Joaquim Domènech  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839)  Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.

Joaquim Domènech  (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX)  Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.

Devesa, Salvador

(Catalunya, segle XIX)

Químic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí estudis sobre la producció de colorants i de sabons.

Cuyàs i Devesa, Miquel

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Erudit. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Hi presentà una memòria, notable per a l’època, sobre la poesia catalana medieval en llengua occitana (1818).

Cugat, Josep Pau

(Catalunya, segle XIX)

Farmacèutic. El 1851 aconseguí un curiós procediment d’utilització portàtil de gas per a il·luminació.