(Igualada, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics.
El 1808 fou un dels caps de l’atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. Actuà amb èxit al teatre Romea de Barcelona, interpretant moltes obres de teatre català.
(Catalunya, segle XIX)
Compositor. Dirigí la societat coral de Vilafranca del Penedès.
És autor de cançons per a cor i d’altres obres.
(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
(Vilafant, Alt Empordà, segle XIX)
Músic. Autor d’un Método para aprender a bailar sardanas largas (1835).
(Cardedeu, Vallès Oriental, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Metge. Fou cirurgià major de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i catedràtic i sots-director del Col·legi de Cirurgia.
És autor de diversos escrits professionals.
(Catalunya, segle XIX)
Compositor. Dirigí la societat coral fundada a Vilafranca del Penedès dins el moviment dels Cors de Clavé.
És autor d’algunes cançons.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Defensà Girona de les tropes napoleòniques. Fou governador militar de Puigcerdà.
Formà part de la Regència d’Urgell com a ministre de justícia (1821-22).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Forjador. Establert a Barcelona el 1870. És autor de notables treballs de caràcter artístic.
Dades dels Països Catalans 