Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Bellcastell -llinatge-

Pere de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:

Francesc de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV – 1368)  Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:

Pau de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

Beatriu de Sicília i de Caríntia

(Sicília, Itàlia, segle XIV – ?, segle XIV)

Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.

Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat.

Bartomeu -argenter, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d’argent que és a l’altar major de la catedral de Girona (1320-25).

Barter, Felip de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.

Bardaixí -varis bio-

Arnau de Bardaixí  (Aragó, segle XIV)  Comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.

Arnau de Bardaixí  (Aragó, ?, segle XIV – segle XV)  Noble. Participà al Parlament aragonès d’Alcanyís, durant l’interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d’elecció del nou monarca que calia designar.

Balasc de Bardaixí  (Ribagorça, segle XIV)  Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.

Bernat de Bardaixí  (Ribagorça, segle XIV)  Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.

Francesc Joan Bardaixí  (València, segle XVI)  Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).

Joan de Bardaixí  (Ribagorça, segle XVI – vers 1588)  Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.

Pere de Bardaixí  (Aragó, segle XV)  Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.

Barbastre, Joan de

(Aragó, segle XIV)

Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s’hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371).

Més tard s’hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feits o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386.

Encara que aragonès de naixença, pot ser considerat català per les seves activitats literàries.

Ballestat

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Militar. Era adalil de les forces de Ferran de Mallorca que anaren a la Morea.

Mort el príncep a la batalla de la Manolada (1316), Ballestat fou dels qui amb més decisió tractaren de conservar Clarença i venjar la mort del caigut.

Ballestar, Pere de

(Catalunya ?, segle XIV)

Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Bacià

(Girona ?, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Jurisconsult. Fou vice-canceller del rei Jaume II el Just.

Autona, Nicolau d’

(Autun ?, Borgonya, França, segle XIII – València ?, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració.

A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l’escultura gòtica monumental a València.