Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Boixadors, Ramon de -segle XIV-

(País Valencià, segle XIV)

Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor).

Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere III el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354.

Fou el pare d’Alamanda de Boixadors i de:

Teresa de Boixadors  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Berenguer Arnau (II) de Cervelló, baró de la Llacuna.

Berenguer de Boixadors  (País Valencià, segle XIV – abans 1397)  Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Berenguer fou el pare de:

Joan de Boixadors  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.

Boixadors, Alamanda de

(País Valencià, segle XIV)

(dita també Alamanda Carrós)  Filla de Ramon de Boixadors i germana Berenguer i de Teresa. Hereva de la seva avia materna Teresa Eiximenis de Borriol, es casà amb un Berenguer de Vilaragut.

La cura dels béns d’Alamanda, dement, serví de pretext per a les bandositats valencianes i per al desafiament del tutor, Berenguer Arnau (II) de Cervelló, amb Pere de Montagut (1402-03).

Boïl i Dies, Ramon

(País Valencià, segle XIV – València, 1407)

Noble. Fill de Pere Boïl i Castellar. Senyor de les baronies de Boïl i de Bétera i governador de València (1393-1407).

En una plaça de la ciutat fou atacat i mort, a llançades, per quatre homes a cavall manats per Berenguer de Reixac. L’assassinat era una venjança de l’agressió soferta poc abans per Reixac i Joan de Pertusa per part de Felip de Boïl, el germà de Ramon. El rei Martí I l’Humà féu justícia amb gran energia, Reixac i Pertusa foren escapçats. Felip de Boïl perdé una mà, com a escarment per haver fet la primera provocació.

Aquest personatge, que mereixeria de Jaume Roig l’apel·latiu de el bon Boïl, era molt amic d’Antoni Canals. Aquest li dedicà el llibre De Providència. És enterrat al claustre de Sant Domènec de València.

Fou el pare de Ramon Boïl i Montagut.

Foren altres germans seus:

Berenguer Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV – després 1437)  Cavaller. Estigué al servei de Benet XIII, almenys des del 1401, com a escuder d’honor i capità de la torre del pont d’Avinyó, que defensà fins a la retirada de les tropes de Benet XIII el 1411.

Pere Boïl i Dies  (País Valencià, segle XIV)  Fou enviat per l’infant Martí en ajut de Joan de Castella contra Portugal (1381), i premorí al seu pare. El succeí el seu germà Ramon.

Boïl i de La Scala, Berenguer

(País Valencià, segle XIV)

Noble. Iniciador de la línia de Borriol.

El seu fill i successor fou Joan Boïl  (País Valencià, segle XIV – després 1361)  Noble. Fou el pare de:

Berenguer Boïl i de Boixadors  (País Valencià, segle XIV – abans 1368)  Noble. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a:

Pere Boïl i de Castellar  (País Valencià, segle XIV)  Senyor del castell de Borriol, que el rebé de la corona, a la mort de Berenguer Boïl i de Boixadors.

Boïl de La Scala -varis bio-

Vicent Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XVII – 1671)  Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala.

Joan Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Fou l’iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou el pare de:

Pere Boïl  (País Valencià, segle XIV – 1361)  No tingué successió masculina i amb ell s’extingí la branca de Mislata.

Boïl -varis bio-

Joan de Boïl  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.

Joan Tomàs Boïl  (València, segle XVIII – 1807)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.

Pere de Boïl  (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475)  Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.

Boïl, Francesca de

(País Valencià, segle XIV)

Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella.

Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut.

Boher, Pere

(Rosselló, segle XIV)

Escultor. És autor d’algunes imatges per a l’església dels agustins de Perpinyà.

Blasi -metges s XIII/XIV-

Ermengol Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.

Joan Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.

Blanes, Vidal de -varis-

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d’introduir reforços a Calataiud.

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, manava un cos de 200 genets que s’incorporà a les forces de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. L’acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.