(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).
Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).
Caltabellotta, comtat de
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Cabrenç, Guillem Galceran de
(Rosselló, segle XIV)
Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.
El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.
Burguets, Arnau
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare dominicà. Assolí un considerable prestigi. Fou provincial de l’orde.
Boscà -varis bio-
Jaume Boscà (Catalunya, segle XIV) Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat II de Cabrera a fer les ordinacions de la marina mercant catalana (1340).
Joan Boscà (Barcelona, segle XV) Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d’amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Borgunyó, Joan -Illes Balears-
(Illes Balears, segle XIV)
Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític.
Borgunyó, Joan -València-
(València, segle XIII – segle XIV)
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).
És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.
Bordils, Bernat de
(Girona, segle XIV)
Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Bonjuà Cabrit
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
Bolquera, el Capellà de
(Catalunya Nord, segle XIV)
Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona.
De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d’ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d’altres composicions.
En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d’una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.
Boixó, Bernat de
(Lleida, segle XIV)
Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.
