Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Boïl i de La Scala, Berenguer

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Noble. Iniciador de la línia de Borriol.

El seu fill i successor fou Joan Boïl  (País Valencià, segle XIV – després 1361)  Noble. Fou el pare de:

Berenguer Boïl i de Boixadors  (País Valencià, segle XIV – abans 1368)  Noble. A la seva mort el castell de Borriol passà a la corona, malgrat que tenia descendència (els Boïl de Boixadors), i fou cedit a:

Pere Boïl i de Castellar  (País Valencià, segle XIV)  Senyor del castell de Borriol, que el rebé de la corona, a la mort de Berenguer Boïl i de Boixadors.

Boïl de La Scala -varis bio-

2 Respostes

Vicent Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XVII – 1671)  Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala.

Joan Boïl de La Scala  (País Valencià, segle XIV)  Noble. Fou l’iniciador de la línia de Mislata. Prestà diners a l’infant Alfons per a l’expedició a Sardenya. Sembla que, vidu, rebé ordes sagrats i fou canonge. Fou el pare de:

Pere Boïl  (País Valencià, segle XIV – 1361)  No tingué successió masculina i amb ell s’extingí la branca de Mislata.

Boïl -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Boïl  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.

Joan Tomàs Boïl  (València, segle XVIII – 1807)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.

Pere de Boïl  (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475)  Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.

Boïl, Francesca de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV)

Dama. Fou la segona muller de Berenguer de Vilaragut, el conseller de Jaume III de Mallorca. El seu marit era vidu de Sança, la filla natural del rei Sanç de Mallorca, i ja tenia tres fills del matrimoni amb aquella.

Francesca tingué tres fills més, un dels quals fou Nicolau de Vilaragut.

Boher, Pere

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Escultor. És autor d’algunes imatges per a l’església dels agustins de Perpinyà.

Blasi -metges s XIII/XIV-

Deixa un comentari

Ermengol Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.

Joan Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.

Blanes, Vidal de -varis-

Deixa un comentari

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d’introduir reforços a Calataiud.

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, manava un cos de 200 genets que s’incorporà a les forces de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. L’acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.

Blan, Pere

2 Respostes

(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.

Fou nebot seu Pere Blan  (Perpinyà, segle XIV – 1444)  Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).

Bernat de Puigcercós

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Teòleg i predicador dominicà. Ensenyà teologia a València i a Girona.

En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.

Bernat de Palaol

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIV)

Trobador, anomenat també Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí. Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor.

L’única cançó conservada és Cercats d’ara ençà, ja ne siatz béla e bona, alhora comiat i maldit d’una dama.