Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Entença, Gil Martines d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:

Gil Martines d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Entença, baronia de Guillem d’ -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV)

Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.

En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

Elionor d’Empúries

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Única filla del comte Joan I d’Empúries i de la segona muller d’aquest, Joana d’Aragó i de Navarra. Morí jove.

Eimeric, Domènec

Deixa un comentari

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Dulcert, Angelí

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV)

Cartògraf. Autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a Palma de Mallorca l’agost de 1339.

Abraça des de la mar Caspi i el golf Pèrsic fins a les illes Canàries i indica, per primera vegada, la ruta transsahariana que mena a Malí, país productor d’or. Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors: toponímia catalana, forma de l’Atlas, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, il·lustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis (reina de Saba).

És a la Bibliothéque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia.

Se l’ha intentat d’identificar amb Angelino de Dalorto, cartògraf genovès que traçà una carta nàutica datada el 1325. Comparats ambdós documents, el mapa del 1339 presenta una major precisió sobre l’anterior, i, per tant, s’ha d’admetre o bé que Dalorto s’instal·là a Mallorca i es catalanitzà el nom, o bé que existí un cartògraf català, Dulcert, que copià, amplià i posà al dia el mapa de l’italià.

divuitè -moneda-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)

Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.

La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.

Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.

Díaz, Rodrigo

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XIV)

(o Díez)  Cavaller i lletrat. Fou membre del consell de Pere III de Catalunya durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44).

Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat.

Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa.

Deurer, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.

Déu, Guillem de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.

Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.