(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)
Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.
D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).
És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.
(Toscana, Itàlia, segle XIV – Ribagorça ?, segle XIV)
Pintor. Actiu a la segona meitat del segle XIV. Possiblement d’origen toscà.
És l’autor del retaule d’Estopanyà (MNAC). La influència italiana (Giotto) és palesa especialment en l’hàbil colorit.
S’atribueix, a ell o a la seva escola, el retaule de Santa Maria, a Castelló de Farfanya.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.
Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.
El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra dels Dos Peres. Participà a la gran contraofensiva de l’exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.
Francesc d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l’illa.
Margarida Esplugues (Artà, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1738) Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català.
Pere d’Esplugues (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1348, triomfant Pere III el Cerimoniós sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l’anterior en zona unionista.
Arnalda Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.
Bertran Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.
Domènec? Escrivà (País Valencià, segle XIII) (o Dionís?) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.
Francesc Escrivà (País Valencià, segle XVII) Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII) Cavaller de Montesa.
Guillemó Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1252/54) Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).
Marieta Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1272) Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.
Peirona Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).
Pere Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.
Pere Lluís Escrivà (País Valencià, segle XVI) Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.
Ramon Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.
Salvador Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.
Pere Escrivà (País Valencià, segle XIII) Senyor de Xulella (1245). Fou l’iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).
Pere Escrivà (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.
Joan Escrivà (València, segle XIV) Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1427) Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.
Joan Escrivà (País Valencià, segle XV) Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1256/59) Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1269) Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.
Guillem Escrivà (País Valencià, vers 1243 – després 1274) Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – abans 1329) Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.
Berenguer Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1317) Fill de Guillem Escrivà d’Eivissa, i potser germà de:
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1275) Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1322) Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1317) Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.
