(Catalunya, segle XII)
Magnat. En 1166 fou un dels signats de l’acta de fundació del monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig o de les Avellanes, promogut pel comte Ermengol VII d’Urgell.
Albesa, Joan d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XII
Agnès de Pallars
(Catalunya, segle XII)
Muller d’Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d’Artau IV de Pallars Sobirà i de:
Agnès de Pallars (Catalunya, segle XII) Dama. Muller de Ramon d’Erill (1167).
Montagut, Guillem de
(Catalunya, segle XII)
Noble. Amb Guerau de Jorba i Guerau Alemany de Cervelló sostingué un llarg litigi de propietat sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, fins que, el 1158, els litigants tallaren la qüestió, a precs de l’abat Guerau de Santa Maria de Valldaura, renunciant a aquell indret i cedint-lo a la comunitat cistercenca perquè hi establís el seu monestir definitiu.
Monells, Ramon de
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Probable germà de Berenguer. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric.
Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d’intendent i informador del comte barceloní.
Potser fou fill seu Bernat de Monells (Catalunya, segle XII) Cavaller. Amb el seu pare sortí fiador de Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’emprèstit del 1160.
Melgar, Guillema de
(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc II de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc III, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
Mataplana, Sibil·la de
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller. Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
Mataplana -llinatge-
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
Martinet, frontal de
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)
Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).
Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.
Maria d’Urgell i d’Àger
(Catalunya, segle XII)
Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.
Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d’Almenar.
Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d’Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria.
Maria de Barcelona i Roderic
(Catalunya, segle XII)
Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid.
El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú.
Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d’hereus directes.
Dades dels Països Catalans 