Arxiu d'etiquetes: Sardenya (bio)

Bas, Hug de

15 Respostes

(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, 1185)

Tercer vescomte de Bas. Fill primogènit de Ponç de Bas i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Amb el seu germà Ramon ajudà el seu pare a la presa de Miravet (1148). Ambdós germans reberen del seu oncle la missió de fer una nova acció de conquesta (1151) partint de l’Espluga de Francolí, i en unió del seu germà més petit Ponç, prengueren Rojals, Baixaren després a la vall alta del Brugent i conqueriren Farena, Capafonts i la Febró. Arribaren al llogaret d’Albarca. Aquesta campanya deixà els serraïns arraconats a la serra de Prades.

A la mort del seu pare (1154) heretà el vescomtat. El 1175 s’oferí al seu cosí germà Alfons I el Cast, per acompanyar-lo a una expedició projectada contra el regne de València, i féu testament a favor del seu germà Ponç.

El 1177 anà a Sardenya, cridat per la seva germana Agalbursa, per tal d’instal·lar els Bas en aquella illa. Deixà de regent del vescomtat el seu germà Ponç. Es casà tot seguit amb una dama sarda i n’hagué ben aviat un fill, Hug Ponç.

A la seva mort, deixà el seu fill hereu del vescomtat, i a la seva germana Agalbursa, en situació compromesa.

Bas, Gaia de

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, segle XII)

Dama. Germana d’Hug i de Berenguer.

Es casà amb Ramon de Torroja. El matrimoni passà a Sardenya el 1181, per defensar els interessos de la seva germana Agalbursa.

Tingueren un fill, Hug de Torroja, que fou lloctinent del vescomtat de Bas per absència dels titulars, els quals ja no tornarien de Sardenya.

A la mort d’Hug, heretà la lloctinència la seva germana Eldiardis.

Bas, Agalbursa de

14 Respostes

(Catalunya ?, segle XII – Sardenya, Itàlia, després 1185)

Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d’Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV.

Es casà amb Barison, jutge d’Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d’instal·lar a l’illa el casal de Bas, per l’oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d’un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s’instal·la a l’illa el 1177, on hi morí el 1185.

Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donació nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s’apropia de tres riques comarques del principat d’Arbòrea.

Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I el Cast, que trameté un cos armat de socors.

Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja.

Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Marí. Comandava una de les galeres trameses a Sardenya el 1409, a l’expedició que manava Pere Torrelles. La seva nau, duent a bord el diplomàtic Jaume Roure, fou enviada a Barcelona per notificar al rei Martí I l’Humà la gran victòria de Sanluri, cosa que féu el 14 de juliol de 1409. Tornà a Sardenya, on seguí en campanya.

El 1411, a la mort de Pere Torrelles, fou tramès novament a Barcelona, amb Andreu de Biure, per tal d’exposar al parlament català la transferència de poders a Joan de Corbera per Torrelles poc abans de traspassar.

Bartomeu tornà tot seguit a Sardenya. Hi capitanejà la guarnició de l’Alguer, la qual disposava de molt poca gent d’armes, quan fou atacat pel vescomte de Narbona (1411), cap dels rebels, amb forces molt superiors. Una resistència heroïca dirigida per Bartomeu aconseguí que la plaça se sostingués i que l’enemic fos rebutjat.

Avinyó, Dalmau d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -el futur Alfons III el Benigne– per dominar Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Rebé terres a l’illa de les quals figurava com a propietari el 1332. Fou element destacat del precari domini català sobre Sardenya.

En 1347, després d’haver organitzat a Catalunya una part dels preparatius exigits, tornà a Sardenya amb l’expedició de reforç del malaurat Hug de Cervelló, expedició que no trigaria a ser delmada al desastrós combat dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.

Artau (I) de Pallars

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)

Noble. Era un dels fills d’Hug de Mataplana i de Sibil·la de Pallars. Germans seus foren Arnau Roger II i Ramon Roger II, successivament comtes de Pallars pel títol tramés per línia materna, i Pere Roger Bernat, que seria senyor de Mataplana.

Arnau serví Jaume III de Mallorca, fins i tot quan aquest fou combatut i desposseït per Pere III el Cerimoniós. En 1344 acompanyà al Principat Jaume III, ja vençut. Encara fidel a aquell, l’ajudaria a l’intent de prendre Llívia.

Deixà tanmateix de servir-lo per cooperar a la política de Pere III. En 1349 fou un dels nobles mobilitzats per l’infant Ramon Berenguer, oncle del monarca, per temor d’incursions des de Castella organitzades per l’exiliat infant Ferran, germanastre del rei.

En 1353 anà a Sardenya amb l’expedició de Bernat II de Cabrera. Participà a la batalla de Quart. Restà a l’illa. En 1355, amb Bernat de Cruïlles, dirigí una ofensiva contra els rebels manats pels Oria.