(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)
Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.
En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.
(Barcelona, 28 maig 1907 – 12 març 1984)
Compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
És autor de les sardanes titulades L’enamorada, La nit de Nadal, El nostre Montserrat, A la meva mare i Sospir; de sardanes corals com Nit; de l’obra de concerts per a cobla Adéu, Maria, de diversos lieder i de corals.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)
Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.
El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.
Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).
(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)
Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.
És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.
Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.
(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)
Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.
Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.
És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).
(Barcelona, 2 març 1921 – )
Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936.
Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.
Amb la paralització de les seves activitats durant la guerra civil i la postguerra, a partir del 1946 tornà a funcionar amb altres noms i de forma semi-clandestina, fins al novembre de 1982 en que recuperà el seu històric nom.
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
(Catalunya, 1908)
Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.
(Barcelona, 1922 – )
Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana.
Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts.
Convoca el concurs musical Joaquim Serra.
Enllaç web: Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 setembre 1862 – Barcelona, 1936)
Escriptor i compositor. Era rellotger d’ofici i dirigí les publicacions periòdiques “El Bisbalense”, “L’Olotí”, “El Menestral” i la revista tècnica “La Voz del Género de Punto”, que ell mateix havia fundat.
Poeta de ploma fàcil, floralesc, bucòlic i verdaguerià, publicà Notes del cor (1900), La vida al camp (1910), editat set vegades i traduït a cinc llengües, i Coses de l’Empordà (1916). Escriví dos llibres en castellà i edità Els Jocs Florals, En defensa de mossèn Jacint Verdaguer, Dictats del bon català i Manifest del bon sentit.
Fou compositor de cançons i sardanes que esdevingueren populars.
Dades dels Països Catalans 