(l’Escala, Alt Empordà, 27 octubre 1885 – Cassà de la Selva, Gironès, 15 juliol 1969)
Compositor, també conegut pel pseudònim Joan Calders.
Com a intèrpret a destacat a la cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva.
En la seva producció de sardanes figuren entre les més notables les titulades Esperança, Cant a la Selva, La flor de la muntanya i Una joguina.
(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)
Instrumentista, compositor i director.
Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).
Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.
(Caldes de Malavella, Selva, 27 gener 1901 – 23 agost 1985)
Músic. Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora.
Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d’extraordinària difusió.
(l’Escala, Alt Empordà, 13 gener 1883 – Barcelona, 13 octubre 1947)
Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu.
Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona.
Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom.
Fou un gran divulgador de les sardanes de Juli Garreta.
(Barcelona, 14 març 1883 – 26 juny 1971)
Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica.
Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928).
També va compondre, entre d’altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes.
Publicà unes memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).
(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)
Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.
Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.
És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).
Dades dels Països Catalans 