(Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1891 – 2 gener 1958)
Compositor. És autor de sardanes, les més conegudes són les titulades Jovenívola, Capvesprada, Pensant en tu, Flor i espines, Desengany, Germanor, La reina del cor, entre moltíssimes altres.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.
(Pals, Baix Empordà, 3 juliol 1888 – 30 gener 1979)
Músic i compositor. Autor de més d’un centenar de sardanes, entre les quals destaquen Primavera, Cançó d’infants, Somriure d’enamorada, Romiatge, Mar blavosa, etc, a més de ballables i música sacra.
(Barcelona, 29 setembre 1872)
Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall.
De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat.
(Lloret de Mar, Selva, 19 juny 1907 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 març 2003)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera.
Fundà l’any 1926 l’Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó Pirinenc, de Barcelona.
És autor d’unes quaranta sardanes, d’una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).
(la Jonquera, Alt Empordà, 1873 – Santa Coloma de Farners, Selva, 10 gener 1924)
Compositor. Fou director de la cobla de Santa Coloma de Farners.
És autor de sardanes com les titulades L’escut emporità, La cançó enfadosa, Cercant donzella, Himne a l’Empordà i La triomfadora.
(Barcelona, 9 març 1899 – 21 març 1969)
Músic. Deixeble de Moret i d’Enric Morera a Barcelona i de Paul Dukas a París. Fundà l’Associació Catalana d’Artistes.
Escriví un Scherzo simfònic, obres de cambra, corals, sardanes, peces per a piano, cançons i música per a obres escèniques. Té sardanes molt notables, com ara Els pins de Vallvidrera i La vall de Sant Daniel (1968).
Fou el pare dels historiadors Joaquim i Isidre Molas i Batllori.
(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)
Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.
Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.
És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1868 – Barcelona, 1962)
Compositor de sardanes.
Tocà a la cobla Principal de la Bisbal.
Entre les seves composicions sobresurten les titulades Compassiva, Viola doble i Rosaura.
Dades dels Països Catalans 